Han picat les paraules

Alguns dels últims esdeveniments del món polític em retornen a temps ja molt allunyats quan teníem, segons quines converses, que parlar en veu baixa i també llegir entre línies més d’un article de premsa. Per aquells temps el poder no permetia segons quines paraules i fets, com tampoc estava permès expressar lliurement els pensaments. La paraula llibertat estava proscrita segons com i qui la digués. Fins i tot, quan van arribar les banderes victorioses, aquelles que citava l’himne falangista del «Cara al sol», a alguns llocs, a martellades, van destrossar la paraula llibertat escrita sobre la pedra, això ens va explicar l’amic Paco Muñoz al seu disc "La llibertat la Picaren" contant-mos la història d’una font del seu poble perquè "feia por la paraula/ esculpida en la pedra/ feia por el concepte/ tan gelat en la font" . Han passat anys, molts anys, més de vuitanta. I ara, quan pensàvem que, després de cinquanta anys de la mort, al llit no ho oblidem, d’aquell dictador sanguinari enemic de la paraula llibertat, ningú usaria contra ella la força d’un martell carregat d’odi, amb tristor hem vist que tornen els vells censors, enemics de la llibertat i la paraula lliure, hem vist la ignorància, barrejada amb l’odi, assolar el mural que un poble va alçar en homenatge a un poeta.

Els fets han passat a Godella, molt a prop del seu poble, on fa un temps va alçar-se un mural en homenatge a Vicent Andrés Estellés. No sabem perquè aquesta dreta beata i trabucaire té tanta por als poetes, i no es una cosa nova. Van assassinar a Federico Garcia Lorca, deixaren morir a la presó a Miguel Hernández, fa cinc anys el alcalde de Madrid, Almeida, va fer esborrar, d’un memorial als morts en la Guerra iniciada por Franco, uns versos d’Hernández, i ara, a Godella, el govern del PP ha fet trossos el mural homenatge al poeta de Burjassot i els han usat per tapar els forats de la via pública, i, el que és més greu encara, han tacat amb el seu odi la memòria del poeta amb les paraules de la regidora Maria Lurueña, del Partit Popular, que l’ha qualificat de "poeta de l’odi, la vulgaritat i el catalanisme".

Una edil del PP en Godella llama "poeta del odio, la ordinariez y el catalanismo" a Estellés

La realitat es que als del PP no els cal aixoplugar-se baix el paraigües de Vox per intentar excusar les seues malifetes, els uns i els altres son el mateix. i volen el mateix: la desaparició total d’una llengua, els del PP emparats en la defensa, sempre en castellà, d’un valencià que ni parlen ni volen parlar, i els altres, els enyorants del franquisme, amb la defensa de l'espanyol com única llengua de la pàtria, la seua naturalment. Ara, uns i altres, la única feina que tenen a la seua curta ment es esborrar l'accent de la paraula València. A tota aquesta colla el mestre Estellés els va deixar perfectament retrats en molts dels seus poemes: "homes covards i tortuosos t’han exiliat i afiliat, datat / t’han confinat i limitat i ja / la teua veu recorre el teu país / intentaran, en va, aturar els vents". Per molt que bandes ignorants, àgrafes i illetrades vulguin aturar les paraules del poeta el vent sempre les portarà  per tot arreu.