El dret a l’habitatge com objectiu

La situació és insostenible, cert, el problema , però, ve de lluny i les demandes socials han esclatat. Com ha passat en altres drets socials, la seu materialització s’enfronta amb les resistències del sistema, l’ inèrcia de l’administració de justícia, i, òbviament amb els interessos del negoci immobiliari. Doncs, l’ urgència es traduirà en la confrontació política i en la recerca de mesures, de moment, gran part de la ciutadania es ve manifestant en demanda del dret a l’ habitatge. Per la seua part, algunes opcions polítiques fan èmfasi en limitar preus dels lloguers, en ampliar l’oferta pública d’ habitatges, i no falten veus que apel·len al horitzó de l’utopia. Hi ha,doncs, un debat, parlem-ne.

El nostre vell i arcaic Codi Civil, en un article que continua inamovible des del segle dinou, defineix la propietat com el «dret de gaudir i disposar de les coses, sense més limitacions que les establertes per les lleis», així, el propietari gaudeix del dret, usar i disposar, existint unes limitacions, sense que altres persones ostenten uns drets de superior rellevància, com seria al habitatge digne. La Constitució per la seua part, reconeix el dret a l’habitatge, però no com un dret fonamental, sinó dins dels principis que deuen regir la vida publica.

L’ inèrcia jurídica, esta servida, una ambigüitat, que juga a favor del negoci, de la compra venda i el mercat. Entenent la democràcia com desenvolupament, com sosté Adela Cortina, caldria uns canvis legislatius de gran calat, i en concret del propi text constitucional, cosa que seria més que desitjable. Tal objectiu, en tant que perspectiva reformista, implicaria una majoria parlamentaria progressista suficient, que a hores d’ara no existeix, aleshores què resultaria factible? Seria qüestió de concretar mediacions, reformes inicials, tenint present que el moviment social que ha sortit al carrer deu participar i ser interlocutor, sense oblidar els experts que venen opinant des de fa temps i tenen propostes.

Enmig, però, d’ aquesta situació, voldria recordar alguns elements que en altres moments hem experimentat. Un, seria al meu parer evident: la construcció de vivenda pública, de forma abusiva i indiscriminada, va generar autèntics ghettos, ocupant espais de zones de conreu, en nostre cas d’horta, en tant que milers de vivendes buides existien als nostres centres urbans. Per altra banda, s`accelerà el negoci immobiliari i l’especulació. La dreta ho te clar, proposant fer nous blocs, en sol rústic i de retruc, donar feina als seus amics constructors, o siga, més negoci immobiliari.

El problema, com hem dit, és de gran dimensió, les esquerres, tenen un repte: col·laborar, buscant eixides a curt i llarg termini, deixant de costat, allò de veure qui capitalitza el tema, i obté profit “mediàtic”. El personal de a peu, a més de manifestar-se, cosa necessària, deu que raonar, i al seu moment acudir a les urnes per tal se fer possible una majoria plural progressista que estiga per la llavor.