25 d’abril: apagada institucional

Les Corts Valencianes han suspès els actes del 25 d’abril. Motiu adduït: la crispació per la dana. Una excusa tan pobre que desvela el motiu real: a la presidenta Llanos Massó (Vox) l’importa un pito aquesta celebració. Ella i els seus són més de celebrar el 18 de juliol i el Dia de la Raça: efemèride que no haurien suspès, de la mateixa manera que no van suspendre les falles. Evocar la pèrdua de les llibertats nacionals els fa nosa; tant és així que el 25 d’abril de l’any passat —un dels pocs dies de l’any en què el valencià hauria de ser hegemònic i el millor dia per reflexionar sobre el nostre present i futur— aquesta senyora va fer el seu discurs institucional en castellà, barrejant ous amb caragols i dissertant sobre la «defensa de Espanya».Estic segur que Carlos Mazón comparteix la decisió de no commemorar el 25 d’abril. Com ho sé? La lògica, benvolgut lector. La mateixa lògica que ens fa pensar a tots dos que Mazón tem les concentracions de gent que invariablement li demanen la dimissió. Per això acudí per sorpresa a la Cremà de les Falles i abandonà la visita a les Gayates de Castelló. Ara per ara només acudeix allà on l’acompanya una claca de ‘palmeros’ formada per militants del PP que sacrifiquen l’autoestima aplaudint-lo com a micos i cascant-se la veu cridant: President!, President! En resum, està tan acollonit que no li arriba la camisa al cos; és eixir al carrer i els crits de dimissió es multipliquen fent-li baixar l’escorrim pel camal del pantaló.

I no és que jo siga un entusiasta dels actes oficials del 25 d’abril, que en altres ocasions he qualificat de festa bonsai amb discursos buits i grandiloqüents que anestesien l’oient. Una bromera de declaracions institucionals tan poc estimulants com un plat de peix bullit. Per a les Corts Valencianes el 25 d’abril ha sigut sempre una simple festa fartanera amb safates de croquetes i canapès. Em perdonaran, doncs, que no parle de “drets històrics”, però és que no em trobe amb cor d’escriure la carta als Reis.