Garrotades convent avall

Encara no hem acabat de deixar de banda la Setmana Santa, que ens hem hagut de posar de dol altra vegada a causa del traspàs del Papa Francesc I, del qual hom diu que ha estat un papa conciliador per als creients i fins i tot per als que no ho són tant. Un Pare obert a tots els fills i filles siguen com siguen i si són pobres, si estan exclosos de la societat, si és la mateixa església qui els gira l’esquena, el Papa Francesc acudia a ells amb els braços ben oberts. 

Un Sant Pare que, per tal de seguir les ensenyances del seu referent, tenia a tota la cúria en contra i a part del segon esglaó eclesial exasperada pel fet de mostrar-se humil i voler practicar eixa modèstia , per voler rebutjar privilegis, per obligar a l’església a baixar de les luxúries i luxoses celestials als que molts estan acostumats i que, a més, solen fer ostentació del poder i possessions reservades. 

Segons les Sagrades escriptures i el que ens conten preveres, mossens, rectors , frares, monjos i monges "El nostre Senyor" va vindre a salvar-nos, a deixar-nos un bon postulat, “ Estima al pròxim com a tu mateix”. Un postulat que es pot resumir en tres paraules, estima, respecte i acolliment. Este fonament moltes vegades és la mateixa església qui s’oblida de practicar encara que no de sermonejar. 

He de confessar que, encara tinc en la memòria la imatge del Sant Soterrar de Torrent, siga perquè el veig des de ben menuda, al carrer del convent, (una via pública que disposa d’una pendent perfecta per gaudir de les processons eclesials o cíviques del poble) o tal vegada per l’organització i sumptuositat amb què es prepara. 

De qualsevol manera, enguany m’ha sobtat el fet que, flanquejant el Sant Sepulcre, hi havia una dotzena de Policies Nacionals vestits de gala, i dos més amb tratge de feina, obrint el pas amb dues metralletes mastodòntiques, amb cartutxos en la trinxa, amb no sé quantes unitats d’artefactes de "defensa". Un policies armats, que baixaven carrer del convent avall, amb cara de tindre molta responsabilitat a les seues esquenes, però també a cara de pomes agres.

Fins on m’arriba l’enteniment, les metralletes serveixen per a disparar i en cas que així ho facen, podrien originar la mort d’alguna persona. Fins on jo sé, les metralletes fan les guerres i fins m’arriba el meu coneixement, trobe que ni el Papa Francesc, ni el mateix "Jesucrist" aprovarien estos comportament coactius i intimidatoris. 

Tots dos practicaven l’apropament a la gent, sobretot si era humil i necessitada, lluny d’opulències i ostentacions. Tots dos acollien als refugiats i als repudiats, a diferencia del comportament que practiquen els governs de dreta i d’ultra dreta de fer fora els migrants i refugiats i per contra donar consideració i respecte a les gales i perles fines. S’han oblidat del passatge on Jesús tira fora del temple als mercaders i cita "heu convertit ma ca casa en una cova de lladres".

És tan gran l’abisme que hi ha amb allò que volia "Jesucrist" i el papa difunt, del que ens ofereixen les processons memorant el seu dolor i la seua passió i no puc donar crèdit ni li trobe sentit ni adequació la presència de metralletes, opulències, privilegis i coaccions al seu voltant. Si el Papa Francesc I i Jesucrist tornaren a fer-se presents en carn i ossos entre nosaltres, no dubtarien a córrer-nos a garrotades i fuetejades, convent avall.