Per la vida, per la nostra vida, fem vaga!

El 29 d’octubre el govern valencià posen perill la vida de milers de valencianes i valencians. La inacció, la incompetència i la irresponsabilitat del poc honorable president de la Generalitat, Carlos Mazón, i del seu Consel -eixe dia, els dies previs i les setmanes posteriors- han tingut greus conseqüències per a totes nosaltres: 230 persones mortes, milers de ferides i centenars de milers de víctimes traumatitzades.

Eixe dia milers de treballadores i treballadors del territori afectat vàrem perdre un dret fonamental: el dret a la vida. Sospitem que no varen enviar l’alarma als mòbils fins a les 20.12 hores perquè les empreses, sobretot el comerç, no perdera hores de treball, no abaixara la persiana abans de les 20.00. L’altra raó que intuïm és que el govern de Mazón anteposà protegir la campanya turística del pont de Tots Sants a la seguretat i salut de la classe treballadora.

Eixe dia moltes persones vàrem ser sorpreses per la riuada del riu Magre i les barrancades als nostres llocs de treball o tornant cap a casa. Ningú ens va avisar, ningú ens va protegir, ningú ens va rescatar. Els que tingueren més sort, passaren hores i hores d’eixa nit dalt del sostre de l’empresa, en un entresolat, dalt d’un camió o d’un pont en moltes autovies. Altres patiren hores agafades a un fanal, un arbre o una reixa rebent colps de tot allò que arrossegava l’aigua. També hi ha qui es va quedar tancat tota la nit a comerços amb l’aigua al coll. Però, per damunt de tot, a 230 persones se’ls arrebatà la vida. Totes, totes, totes vam patir la retallada i privatització dels serveis públics d’emergències.

Amb la pandèmia i amb les diferents danes que hem patit al País Valencià els darrers anys hem pogut comprovar la importància de tindre uns bons serveis públics, ben dotats materialment i humanament de persones especialitzades. Per desgràcia, amb les polítiques del patriarcat neoliberal del Partit Popular hem vist com es privatitzaven serveis públics essencials com el 112, es tancava la Unitat d’Emergències Valenciana, es retallava la dotació de bombers forestals o es privatitzava la gestió d’hospitals, residències de la gent gran i l’educació dels nostres infants. Aquestes polítiques que primen els interessos econòmics, el benefici d’uns pocs sobre el bé comú i la protecció del benestar de tota la societat, posen en perill la nostra vida. Açò, malauradament, ho vàrem comprovar el passat 29 d’octubre i les setmanes posteriors on a la població se’ns va abandonar a la nostra sort.

I sembla que no hem aprés res. Continua el desgovern a la Generalitat Valenciana. Continuen les polítiques de privatització dels serveis públics essencials, d’urbanització en zones inundables, d’abandonament de les escoles públiques destruïdes per la dana... Per què patim un govern que anteposa la seua butxaca i els seus interessos econòmics al dret a la vida? Ja n’hi ha prou! Aquests són els motius pels quals us convoquem a les valencianes i valencians a la vaga general el pròxim dijous 29 de maig. Pel passat, pel present i pel futur. Per dignitat, per les víctimes, per la vida: Vaga general!