La fugida

Carlos Mazón viatja a Estats Units tot just quan se celebra la convenció del PP europeu a València. Coincidència que justifica amb una excusa tan ridícula que hauria d’haver-la acompanyat amb rialles de fons, com a la tele: se’n va a estudiar l’impacte dels aranzels en l’economia valenciana, ha dit el doctor cum fraude per la Universitat del Ventorro. Una excusa infantiloide com la d’aquell que feia tocaments a la núvia i s’excusava dient que practicava la lectura Braille. Diguem les coses com són: se’n va a EEUU per no eixir en la foto de família amb els populars europeus. Supòsit del que fuig com Dràcula de la creu, ja que la seua presència —acompanyada de crits i pancartes demanant-li la dimissió— posaria els seus correligionaris en una situació tan incòmoda que tots sortirien moguts a la foto.

Aviats estem els valencians si la nostra economia depèn de les gestions que faça Mazón a Miami. Vistos els seus antecedents per cuidar les nostres vides, sembla un mal acudit. I dic jo: per saber l’impacte que tindran els aranzels és menester viatjar a Estats Units? Si al Palau de la Generalitat pensen destapar xampany per l’èxit del viatge, ja el poden guardar de nou a la nevera. Sí, ja sé que vindrà i traurà pit. Una inflació de paraules, molt de bla bla bla i cap validació en fets. Sabem de quin peu coixeja. O com li va dir el tio Cándido al seu burro: «Qui no et conega que et compre».

La convenció del PP europeu es va programar a València com una escenificació de la volta a la normalitat, la calma després de la tempesta. Però sis mesos després de la dana continua la ressaca. Donaven per fet que el rebuig a Mazón era circumstancial i que aviat tot tornaria a la normalitat. Però la normalitat només se restablirà quan Mazón dimitisca. Que continue presidint la Generalitat és una anormalitat que ens neguem a normalitzar. I, per a què seguir? Que no ho sabem tots? Ho saben els seus i ho sap l’oposició. Ho sap Espanya i ho sap el món; i és que, de tan sabut, ho sap fins l’apuntador.