La mort dels papes (i II)

En el cas del papa Calixt III, el Llibre de memòries no esmenta res de la seua mort, el 1458 -any en què varen morir el rei Alfons el Magnànim i la seua esposa en la distància, Maria, als quals si que dedica alguns paràgrafs. En canvi, el Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim -tot i la poca simpatia que tenia als Borges els seu autor- assenyala que per via de "letres de Barcelona vench nova com lo sant pare papa Calisti era mort a VI de agost, e aquesta nova continuà fins al digous, qui fonch lo darer dia de agost, que vench coreu de Roma, lo qual portà la nova e letres certes les quals contenien la mort del dit papa, que fonch a VI de agost, com dit avien, e encara de la gran adversitat del dit papa e de tots los cortezans catalans qui·s trobaren en Roma en la mort del dit sant pare papa Calixti".

Al xativí Alexandre VI -darrer papa valencià i de la Corona d'Aragó, fins ara-, el Llibre de memòries sí que li dedica alguna atenció més: "Divendres, que contàvem quinze de setembre, dit any [1503], vingué nova a la ciutat de València com a 9 de agost, dit any, morí nostre sant pare, papa Alexandre Sisé, lo qual era don Rodrigo de Borja. Fon-li fet lo divendres aprés següent solemne anniversari, ço és, huit homes tocaren les campanes, los canonges de València se vestiren ab gramalles y los moços y escuders, pagats de la bosa del menut". Pràcticament dades econòmiques -que no haurien molestat al borja, per cert.

No sabem què hauria dit el capellà del Magnànim, en cas que hagués hagut d'anotar la mort del papa Alexandre. Segurament, res de bo, si fem cas de com descriu els fastos que va organitzar Roderic de Borja, en visitar València com a legat a latere Christi i quan només era cardenal. El capellà Miralles sembla, certament, astorat, quan explica un alguns detalls d'aquella visita. Així, exclama, a la vista de l'entrada del cardenal a la ciutat: "O, si mort no y havia, quanta és la glòria present!" I, encara, quan li toca descriure el dinarot ofert pel cardenal: "Lo dinar e aparel de viandes e de festa no vol dir ni scriure, per no donar vergonya a sant Pere".

A la fi, el poder i la política dels papes, el seu pes en la història -com la de tots els altres governants- queda més o menys dibuixat en el moment de la mort. En el seu record. Però, com és ben sabut: Sic transit gloria mundi. I també per als papes i la resta dels poderosos, per fortuna per a tots.