Sobre la tanca a Times Square

Els esdeveniments del dia a dia van succeint, malgrat, però, el seu impacte inicial dura poca cosa, això sí, generen emocions que serveixen per ratificar adhesions i reforçar les consignes del moment. No tenim, però, temps per reflexionar i valorar-los com caldria. En pocs dies tenim prou temes a considerar: l’apagada, el congrés de la dreta europea al cap i casal, l’anunci d’una vaga general, la santa Faç a Alacant, qualificada com la més multitudinària del món, les noves fanfarronades del mandatari de la Casa Blanca, i l’ocurrència de la Tanca a Times Square contra Mazón, entre altres. Doncs, molta matèria, em detindré sols en un tema, en concret, el de la tanca que ha pagar, segons ell ha dit, el eurodiputat Vicent Marzà.

El mensaje de Compromís para Mazón en las pantallas gigantes de Times Square: "Tenemos 228 razones para que no vuelvas"

Partim d’un sèrie de constatacions al voltant dels efectes de la dana, en la que unes comarques i pobles han patit conseqüències catastròfiques, amb un cost elevat en vides humanes i danys materials. Tanmateix, els efectes de les barrancades i riuades han evidenciat errors en la planificació urbanística, qüestionant hàbits i rutines que a les darreres dècades s’han donat. Finalment, s’ha posat de manifest, entre altres aspectes, les deficients pautes preventives existents i en ocasions ni existents.

A eixes primeres constatacions caldria afegir el capítol de les responsabilitats dimanants de les conductes de les instàncies del Govern Valencià, especialment de la seua màxima autoritat, o siga de la Presidència de la Generalitat, la qual eixe dia 29 d’octubre no complí amb les seues obligacions. Ens situem en una situació de reconstrucció, d’afrontar canvis urbanístics sostenibles, de reparació a les víctimes, i alhora de les responsabilitats. No ho oblidem. La exigència de la dimissió dels responsables, alguns continuen als seus càrrecs, per manca de previsió i reacció davant de la catàstrofe, és ineludible i deu ser mantinguda. Per altra banda, la justícia deu avançar sens dilacions i amb efectivitat en la causa oberta, i deuria afectar a la Presidència de la Generalitat. 

Dit açò, surt una qüestió a considerar, es tracta de la tanca publicitària a Times Square, puix cal diferenciar quin deu ser el paper de la societat civil, tant la directament afectada com la resta de la ciutadania, i quin seria el dels partits que conformen l’oposició. En aquest punt, trobe que hi ha certa confusió, puix els papers a assumir no estan aclarits. La societat civil, formada per molts elements, tals con entitats veïnals, culturals, o sindicals, des d’una visió de democràcia participativa, deuria tindre un protagonisme principal en tant que moviment, mentre que els partits tindrien el marc parlamentàri o públic, sense suplir o interferir la dinàmica del moviment cívic. Es tracta d’una qüestió de protagonismes i de diferenciar qui porta l’iniciativa. Aleshores, surt el següent interrogant: el cas de l’ esmentada tanca de Nova York s’ajusta a eixa concepció participativa? 

L’interrogant anterior, igualment es podria considerar davant d’altres declaracions, iniciatives o conductes que es estan donant-se, per això, parlem i reflexionem.