Ni silenci ni submissió: organitzem la resposta

Hi ha moments en què la realitat esclata i esdevé inajornable. Moments en què la injustícia, la negligència i la desprotecció col·lectiva trenquen qualsevol límit de tolerància. El 29 de maig serà un d’aquests moments: una jornada de vaga general en què el poble valencià alçarà la veu amb dignitat per dir prou.

La gestió de la dana ha sigut la gota que ha fet vessar el got. Una administració que va callar quan havia d’alertar, que va deixar desprotegida la població en plena emergència, que va actuar tard i malament. Un president, Carlos Mazón, que ha demostrat no estar a l’altura. És evident que ha de deixar la presidència del Consell de la Generalitat. El nostre poble necessita altres polítiques, centrades en la vida, la justícia social i el benestar col·lectiu.

Però no parlem només d’un episodi concret. Parlem d’un model polític que ignora les persones treballadores, que retalla serveis públics, que precaritza la vida i destrueix el territori. Per això, la vaga general del 29M, convocada per sindicats com Intersindical Valenciana, CGT, CNT i COS, és molt més que una protesta: és una afirmació col·lectiva de força, de dignitat i de compromís amb el futur.

Les reivindicacions són clares i urgents: responsabilitats i reparació per les víctimes de la dana; suport directe i estructural a les persones i comarques afectades; un Acord Social Valencià, com reclamen els Comitès Locals de Reconstrucció i Emergència, per garantir una resposta justa i democràtica; una nova política d’emergència climàtica i de protecció civil; drets laborals reals; salaris i pensions dignes; serveis públics ben dotats; accés universal a l’habitatge i condicions de vida dignes. En definitiva, una vida que valga la pena ser viscuda.

Per avançar cap a aquests objectius, cal una cosa fonamental: la unitat. La unitat del sindicalisme de classe que ja ha fet un pas endavant, i també d’aquell que encara no ho ha fet. Totes i tots som imprescindibles per parar el País Valencià. Cal sumar, no dividir. Cal teixir complicitats amb els moviments socials, amb els col·lectius populars i amb les forces polítiques que aposten per un canvi real. Som moltes, i podem ser encara més.

Aquest és un moment excepcional. Un d’aquells que marquen època. Ara no és temps de dubtar, sinó d’actuar. De creure en la nostra força com a classe treballadora i com a poble. De demostrar que no estem disposades a continuar sent víctimes d’un sistema que ens vol callades i resignades.

Des d’ara i fins al 29 de maig, cal estendre la mobilització als centres de treball, als barris, als pobles i a les xarxes de solidaritat. Que cap injustícia quede sense resposta. Que cada persona senta que pot ser protagonista del canvi. Que la solidaritat sindical estatal i internacional s’unisca a la nostra lluita.

Aquest 29M, convertim la indignació en acció. Trenquem el silenci amb força i esperança. Posem la vida i els drets al centre. I fem-ho juntes. Perquè quan el poble s’organitza, tot és possible.