Pastura les meves ovelles

Aquestes són les paraules que Jesús adreçà a Sant Pere (Jo 21:15-17), en confiar-li la missió d’acompanyar i guiar el Poble de Déu. I aquestes són també les paraules que hui Jesús adreça al nou bisbe de Roma, el papa Lleó XIV, a l’inici del seu ministeri episcopal.

Joan XXIII, el papa de l’aggiornamento, que va portar un estil d’obertura a la vida eclesial, demanava als bisbes que obriren de bat a bat les finestres de l’Església, perquè entrara un aire renovat i fresc.

En l’inici del seu servei episcopal, el nou bisbe de Roma (després del do que ha estat per a l’Església el papa Francesc), ha de mantindre obertes les portes i les finestres de l’Església, per fer possible, sense pors, el diàleg amb el món, des de la confiança, el respecte i la llibertat. De fet, en les seues primeres paraules, el nord-americà Robert Prevost, ja ha dit que vol construir “ponts amb el diàleg”, per tal de fer possible “una Església missionera”. En les seues primeres paraules al Poble de Déu reunit a la plaça de Sant Pere, el papa Prevost, llicenciat en matemàtic i Doctor en Dret Canònic, i nascut a Xicago el 1955, ha desitjat “la pau als cors, una pau humil i perseverant, que ve d’un Déu que estima tothom i incondicionalment”.

El papa Lleó XIV, que pertany a l’Orde de Sant Agustí (en va ser superior general), va ser missioner al Perú durant díhuit anys, en una de les zones més pobres d’aquell país, treballant en els barris més marginals de Trujillo. Després va ser nomenat bisbe de la diòcesi de Chiclayo. Per això podem esperar d’ell que siga el papa del poble i dels pobres, degut al seu acostament als col·lectius més marginats de la societat. Per això el papa Prevost està compromès amb les perifèries.

El papa Lleó, com ha dit el bisbe valencià Francesc Conesa, de Solsona, “és un home de confiança del papa Francesc” i degut al seu perfil “com a missioner de l’Orde de Sant Agustí, enriquirà l’Església”.

En unes declaracions seues l’octubre passat, que mostren el seu estil sinodal i de servei a l’Evangeli, l’actual papa Lleó XIV deia que “el bisbe no pot ser un xicotet príncep, assegut en el seu tron, sinó que és algú cridat a ser autènticament humil, a romandre a prop d’aquells a qui serveix, a caminar, a patir al seu costat, a buscar formes de vida més plenament evangèliques”.

Va ser el papa Francesc que, el 2023, va nomenar Prevost, Prefecte del Dicasteri per als Bisbes i el va crear cardenal. I és que el papa Bergoglio recorregué a l’aleshores bisbe Prevost, perquè s’encarregara de supervisar la reforma que afegí tres dones, al grup que decideix quins preveres poden ser nomenats bisbes. També des del Dicasteri per als Bisbes, el cardenal Prevost seleccionava els futurs bisbes, segons els criteris de sinodalitat, misericòrdia i opció pels pobres, en sintonia amb el magisteri del papa Francesc.

Sensible als immigrants, quan J. D. Vance va dir que “els cristians han d’estimar primer els més pròxims, abans que les persones d’altres països”, Prevost li contestà dient-li que “J. D. Vance s’equivoca: Jesús no ens demana que classifiquem l’amor als altres”. I és que el papa Lleó XIV ha estat sempre preocupat pels drets dels immigrants.

Segons el periodista José Manuel Vidal, “el papa Lleó sintetitza el millor de dos continents: l’eficàcia organitzativa nord-americana i la sensibilitat pastoral llatinoamericana, dues columnes per continuar la “revolució” del papa Francesc”.

El papa Lleó XIV, el primer papa nord-americà de la història, favorable a les mesures per a fer front a la crisi climàtica, ha de crear al si de l’Església (i sobretot en la Cúria), un ambient més obert, per acollir els nous corrents teològics, sense sospites, ni recels, ni malfiances. A l’inici del seu servei ministerial, el papa Lleó està cridat a fer de l’Església, no un búnquer ni un museu arqueològic, ple d’objectes valuosos, però sense vida, sinó (com deia Joan XXIII), una plaça oberta o un jardí, ple de vida i de color, on hi càpiga tothom, com deia el papa Bergoglio.

El papa Lleó ha de tindre els ulls ben oberts per vore allò que la gent necessita i un cor ple de bondat, per tal de servir tothom, d’una manera particular els mes pobres. Ha de ser exemple de senzillesa i d’humilitat. Ha de valorar sense pors, la diversitat al si de l’Església i ha de tindre com a brúixola el Concili Vaticà II. Ha de ser un pare i un germà per a tots els deixebles de Jesús, per escoltar i acollir els més desvalguts de la nostra societat. Que el seu rostre transmeta pau i esperança a les comunitats cristianes. No por ni amenaces.

Que faça seus els signes episcopals del bisbe Pere Casaldàliga: “La teua mitra serà el sol i la lluna, la mirada dels pobres amb qui camines i la mirada gloriosa del Crist el Senyor. El teu bàcul serà la veritat de l’Evangeli i la confiança del teu poble en tu. El teu anell, la fidelitat a la Nova Aliança del Déu Alliberador i la fidelitat al poble d’aquesta terra. El teu escut, la força de l’Esperit i la llibertat dels fills de Déu. i els teus guants, el servei de l’amor”.

Elegit en el segon dia del conclave i amb 69 anys, el papa Lleó XIV és el quart bisbe de Roma consecutiu, no italià, després del papa polonès, Joan Pau II, de l’alemany, Benet XVI i de l’argentí, Francesc.

Que el Senyor Ressuscitat faça del nou bisbe de Roma, un pastor sol·lícit per al Poble de Déu, un papa valent, sense por a les reformes, allunyat del poder i servidor dels pobres. Que siga un pastor que afavorisca la missió de la dona al si de l’Església i que, amb valentia, defense els més desvalguts, sovint aixafats pels poderosos. Que siga també, mestre de veritat i de llibertat. I que guiat per l’Esperit Sant, faça de l’Església una llar d’esperança i de fraternitat. Que treballe per la pau i denuncie la guerra i la indústria bèl·lica, tan important als EEUU. Que el papa Prevost, amb valentia, denuncie també la indiferència dels polítics amb els immigrants i d’una manera particular, la vergonyosa política migratòria de Trump.

I que siga ben humil, per tal que mai no haja de sentir les paraules que Sant Bernat adreçà al papa Eugeni III: “Sembles més successor de l’emperador Constantí, que de l’apòstol Pere”.