Quique: la frescor de l’Evangeli i la seua alegria

 Des de l’inici del seu ministeri petri, el papa Francesc va ser atacat i desprestigiat brutalment per la dreta més ultra, tant política, com eclesial i mediàtica. Per això Religión Digital va promoure una campanya d’adhesió i de suport al papa argentí. En la trobada que tingueren els promotors d’aquesta campanya amb el bisbe de Roma, els periodistes d’aquest mitjà regalaren al papa Bergoglio diversos llibres, un dels quals era, “La Bíblia vista amb humor”, una obra del vila-realenc Quique Arenós.

Al llarg de més de 60 anys, Quique Arenós (que ha publicat milers dels seus dibuixos en diaris i en revistes), ens convida en el seu llibre a redescobrir, en clau d’humor, l’Antic i el Nou Testament. I és que l’humor no està renyit amb la Sagrada Escriptura i per això Quique Arenós, ens mostra el Déu del somriure.

L’agost de 2018, en una trobada amb jesuïtes irlandesos, el papa Francesc els deia: “Hem de treballar perquè es comprenga bé la frescor de l’Evangeli i la seua alegria”. Perquè, continuava el papa, “Jesús va vindre a portar-nos l’alegria, no una casuística moral”. I el papa argentí afegia encara: “Cada matí rese la pregària de Sant Tomàs More, demanant el sentit de l’humor. Nosaltres hem de tindre aquest sentit”, deia finalment el papa.

En un món ple de dificultats, amb odis i enveges entre hòmens, pobles i cultures, amb mirades tristes i cansades, pense que els dibuixos de Quique Arenós (que el papa Francesc coneixia), són com un aire fresc i nou que ens empelta d’esperança.

Mossèn Ballarín, coneixedor de la situació actual que vivia la nostra societat, volia que l’Església no fóra “tan avorrida” i per això demanava “que Déu concedira a l’Església una cosa que Ell té infinitament, que és sentit de l’humor”.

Jo crec que els dibuixos de Quique Arenós transmeten aquest sentit de l’humor tan necessari per a viure amb salut. Per això els dibuixos d’aquest llibre són un bon antídot contra la tristesa i contra el mal humor, tan freqüents en el nostre món. D’ací que a la catequesi de les parròquies i en les reflexions dels preveres per preparar les homilies, aniria molt bé comentar i compartir el sentit d’aquests dibuixos que ens omplin d’alegria i de bon humor.

Pense també que els dibuixos de Quique Arenós estan en la línia de la pregària de Sant Tomàs More, perquè expressen, amb bon humor, “la frescor de l’Evangeli i la seua alegria”, com digué el papa Francesc als jesuïtes irlandesos. I si, com digué el papa Bergoglio el Nadal de 2019, Jesús és el “somriure de Déu”, Quique Arenós, amb aquests acudits, sap mostrar-nos aquest somriure, així com l’alegria i la joia d’aquest Déu, que en Jesús s’ha fet proper i ha vingut a fer camí amb nosaltres. Un camí d’esperança, un camí per retrobar aquell somriure que ens fa hòmens i dones capaços d’albirar un horitzó nou.

Els dibuixos de Quique Arenós ens trauen el mal humor i fins i tot el cansament. Per això propose que cada dia al matí, com feia el papa Francesc que resava la pregària de Sant Tomàs More, fem també una mirada a un o a dos dels excel·lents dibuixos de Quique Arenós, per afrontar el dia, malgrat tot, amb il·lusió, amb bon humor, amb ganes de viure. I en moments de desànim i de cansament, necessitem aquests dibuixos tan entranyables, que ens fan somriure, malgrat tot.

I és que com un dels dons de l’Esperit, el goig hauria d’estar més present a l’Església, moltes vegades massa avorrida.

És evident que llegint aquest llibre, els problemes quotidians no desapareixeran. Seran els mateixos de sempre, els mateixos d’abans. Però sabrem enfocar-los (i afrontar-los) d’una manera diferent. I així sabrem vore les dificultats de cada dia, amb optimisme i amb confiança en Déu, sempre que miren aquests suggeridors i bells dibuixos, que ens mostren el rostre bondadós i somrient del Déu que, en Jesús, s’ha fet un dels nostres.

El llibre de Quique Arenós és un bon regal per als infants que durant aquesta Pasqua prendran la primera comunió o es confirmaran. I també per als seus pares i catequistes! I encara, com he dit abans, aquest llibre de Quique Arenós és molt apropiat per als capellans, perquè no facen les homilies tan avorrides, pesades i llargues.