Parlar

Fer un acte tan senzill com aquest, com parlar, de vegades és tan alliberador per a mi, com per a altres persones ho puga ser el fet d’anar a córrer, caminar o fer esport.

     Parlar pausadament amb la gent amiga, de tot i de res, del dolor actual o de la felicitat d’altres moments, només el fet de parlar, ja aconsegueix que la càrrega siga més lleugera.

     Fa un parell de setmanes una amiga em preguntava com em trobava i sols el fet d’escoltar-la i de poder-li contestar va resultar sanador. És com donar permís al nostre “jo” més personal perquè isca i, d’aquesta manera, poder compartir amb l’altra o altres persones les emocions o els fets que van passant per les nostres vides. Com soltar les pedres que, amb motius o sense ells, anem carregant a poc a poc a les nostres espatlles.

     Anar a fer un dinar o berenar amb gent amiga i poder deixar anar lliurement les nostres emocions sense por a judicis i amb la seguretat que la complicitat augmentarà a mesura que ens anem contant com ens sentim pel que va passant-nos, és una sensació de llibertat meravellosa que ens ajuda a perdre les pors i les inseguretats.

     La setmana passada parlava amb una companya de l’ansietat que en alguns moments estava sentint i ella, de forma serena i pausada em va explicar com, quan va descobrir que l’ansietat era la por a “alguna cosa” desconeguda que, a més, ens feia estar permanentment alerta i impedia un descans adequat, em va fer pensar. Però sobretot va ser la forma pausada i tranquil·la en la que m’ho deia, amb calma, sense gens de pressa. Em va donar pau.

     Parlar, escoltar-nos a nosaltres dir les coses que ens passen o com ens sentim per dins, ens ajuda a millorar com a persones perquè ens empenta a avançar cap a posicions de les quals inicialment podíem no estar d’acord, però que, amb un diàleg assossegat, ens podem convéncer de les opinions de les quals estàvem tan segures, ja no són inamovibles i podríem estar equivocats. Es tracta d’una negociació interior permanent entre el que volem ser i el que som. O entre si ens deixem arrossegar pels paranys d’altres persones o no. I, al mateix temps ens permet la relació amb la resta d’éssers humans que ens envolten.

     Parlar, sobretot de les emocions i de com les visquem, ens dona humanitat, perquè és allò que ens diferencia d’altres espècies que, si bé també es comuniquen, no ho poden fer amb el que entenem per la parla.

Aquest fet diferenciador que és la parla es pot veure complicat pels diferents idiomes que es parlen al món però la necessitat de comunicar-nos és tan gran, que per això a les escoles i als diferents plans educatius es contempla l'obligació d’estudiar, com a mínim un idioma, per facilitar la comunicació interpersonal.

Només parlant, negociant es poden arreglar els problemes del món. Mai s’han solucionat amb bales i canons, només al voltant de taules de negociacions i amb pactes bilaterals o multilaterals. I també parlant es poden evitar conflictes armats.

Amb la parla es poden dir les paraules més dolces del món i també les més cruels i dolentes depenent del moment i de la voluntat de qui les ha de dir.

Parlar, comunicar-nos, ens permet unes relacions humanes que, depenent del moment vital de cada persona, poden ser més saludables o més tòxiques.

Busquem les saludables utilitzant llenguatges amables i no esfereïdors que ens ajuden a créixer i a donar la mà a altres persones que en algun moment, també, potser necessiten una paraula d’ànim que les ajude.