Que venen, que venen

Mentre Mazón, de la mà de VOX, continua aferrat a la cadira que els valencians li van prestar fa dos anys amb els seus vots, reapareix, com Au Fènix entre les cendres d'una corrupció que, fa uns anys, va assolar el País Valencià, la figura de Francesc Camps, salvat per la campana de la Justícia de qualsevol responsabilitat jurídica però tacat políticament fins el moll dels ossos per totes les mangarrufes i corrupteles que durant el seu mandat al front de la Generalitat van fer uns quants dels components del seu Govern i Administració. Per la seua reaparició en la vida política Camps va triar l’escenari del que va ser un dels hits de la política valenciana en aquells anys de corrupció i diners fàcils: l’edifici Veles e Vents. 

Aquest edifici fou creat expressament per aquella Copa del América de l’any 2007 que va costar als valencians un bon grapat de milions d’euros, concretament l’Ajuntament de València l’any 2022 encara va pagar sis milions per liquidar el deute que la visita dels velers ens va deixar. Però ells, els ells de sempre, van acabar contents, durant unes setmanes havien pogut “bufar en caldo gelat” i alternar amb l’elit de la vela, que, com se sap, es un esport popular i de masses, Si els barris de València eren deficitaris en finançament i serveis a la senyoreta Rita no l’importava mentre es feia una foto amb Demi Moore i altres personalitats arribades al Mercat Central per la festa inaugural de l’event patrocinada per Prada. Eren dies de glamour, poc, i corrupció, molta.

Alguns dels militants del Partit Popular, malgrat el temps passat, no s’han penedit de les malifetes que van dur-los davant els jutges, i, a més d’un, a tastar el ranxo carcerari, i eren al Veles e Vents rodejant al que havia estat el seu cap, “el gesto alegre y firme el ademán”, ara que Mazón els ha posat les coses difícils, per tornar a cavalcar al costat de Camps en una nova reconquesta del País Valencià per a un nou PP, sense adonar-se que ells, son els de sempre, uns mals governants als que tan sols fa bons la impudicia i la ineptitud de Mazón. Allà, recolzant a Camps, estava la “vella guàrdia”, amb Carlos Fabra y Alfonso Rus al front, amb condemnes per corrupció. Una bona mostra dels alts càrrecs del Partit Popular. Son els que veuen el partit en perill i volen salvar-lo, volen a Feijóo a la Moncloa. 

Camps, durant l’acte, no va anar buscant ser President altra vegada, va dir als assistents “seré el que els militants consideren”. Diuen que mai segones parts foren bones, aquesta segur que no ho seria. La pilota és ara a la teulada de Feijóo que ja ha convocat un congrés, i al que escoltarem cada setmana dient, com Aznar, “vayase señor Sánchez”, sols li queda aixó i l’ajuda de la Brunete Mediàtica,ç escampant cada dia mentides sobre Sánchez i el seu entorn, com feien els periodistes del conegut com “Sindicat del Crim” amb González  Mentre els assistents al Veles e Vents paien les paraules dels oradors sonava la veu de Alaska cantant allò de “a quién le importa”, de vegades res importa, ni la corrupció, per aferrar-se al poder.