Quan el temps no vol passar

Hi ha moments a la vida (sobretot els dolents) en què sembla que el temps no vulga passar. És com si ens arrossegarem per ell perquè els minuts semblen dies i els dies mesos o anys. En canvi, quan estem gaudint, el temps passa volant i de vegades el voldrien parar però no podem.

        Això mateix, que el temps no passa, li deu estar passant a Mazón. Sí, al Molt Poc Honorable president de la Generalitat Valenciana, al qual el temps se li degué parar al Ventorro el passat vint-i-nou d’octubre mentre no se sap encara ben bé què feia ell, i ja hi havia gent ofegada per la barrancada.

        Han passat quasi set mesos i una remodelació del govern de la Generalitat, però el que continua sent evident és la falta de dignitat del Molt Poc Honorable president que encara no ha dimitit. I el que encara és pitjor, que Feijoó que aspira a governar l’Estat, no l’ha cessat ni després d’haver pactat els pressupostos amb la ultradreta.

        De moment la seua obstinada i indigna continuïtat al capdavant de l’executiu valencià després de quasi set mesos del desastre li està permetent fer temps per a fer-se amb el sou d’expresident (quan aplegue el moment) per un període gens menyspreable de temps de quinze anys i que, amb una miqueta de sort, li permet enganxar amb la jubilació. Tota una bicoca de supervivent de la mala política amb el consentiment del seu “capo” Feijoó. Recordem que este últim no va aplegar a la política nacional mitjançant un congrés nacional. No, va ser després de carregar-se a Casado per ordre directa de Díaz Ayuso.

        I sembla que ara tindran el congrés per a triar-lo oficialment com a màxim representant del PP, però fins ara no havia estat triat, ha estat designat “dedocràticament” dins del partit per la seua presumpta “moderació”. I tot siga dit de pas, esta presumpta moderació no ha aparegut per cap cantó perquè des del minut zero va mostrar com se li veia la poteta per la proximitat amb la ultradreta.

        Però tornem a Mazón i en la seua insistència quan, els periodistes l’aborden a la porta del Palau de la Generalitat, en el “vamos a trabajar”, com si la resta de mortals no ho férem cada dia, com si només ell i el seu equip més directe treballaren i la resta ens dedicarem a prendre el sol, quan en realitat és la societat civil la que està treballant per a tirar endavant després del desastre. I els periodistes volen informar del que s’estiga fent per tal que la gent afectada puga tornar a la seua normalitat. Bé, la gent afectada, menys les dues-centes vint-i-cinc persones assassinades per la barrancada mentre el Molt Poc Honorable encara estava al Ventorro.

        Però si hi ha un indicador per a fer-nos saber que el temps va passant són les accions que, la jutgessa que està instruint el cas, està fent. Citació a citació, declaració a declaració fins i tot la de l’exconsellera Salomé Pradas, està buscant la veritat del que va passar. I, malgrat l’aforament del Molt Poc Honorable president, tinc confiança en què trobe el camí de la veritat del que va passar aquell fatídic dia.

        Mentre el temps passa, i Mazón no avisa a la premsa dels actes institucionals que va a fer, per tal d’evitar concentracions ciutadanes que li recorden a crits la seua nefasta gestió del desastre.

Però la desastrosa gestió està ahí. Igual que ho està el vicepresident i militar Gan Pampols, nomenat per a la reconstrucció, que encara no sabem res del que ha fet, més enllà de visitar la zona afectada i anar d’ací cap allà amb la cartera a la mà.

A la fi, el temps passa, però la gent no podem oblidar-nos de la nefasta gestió feta després de la DANA. Encara que no ho semble, el temps va passant i les famílies de les víctimes exigeixen justícia i confie en la jutgessa perquè la puguen aconseguir.

Les estratègies de derivar responsabilitats al govern de l’estat ja hem vist que no funcionen, per molt que s’entesten. La jutgessa així ho ha dictaminat.

Encara que no ho semble, el temps acaba passant i la història ficarà a cadascú al seu lloc. I crec que el temps que la història li assigne al Molt Poc Honorable president Mazón no eixirà massa ben parat