El PP proposa i Vox disposa

Així, adaptant la frase de Kempis —“L’home proposa, però Déu disposa”— és com podem explicar els pressupostos de la Generalitat que s’aprovaran demà, ordenats en base als interessos de Vox i no del País Valencià. I no ho dic jo, sinó el portaveu del partit d’ultradreta que, com el caçador que mostra orgullós el seu trofeu de caça, diu que els pressupostos “tenen el segell de Vox”. Diran vostès que al PP li falten vots, però sobretot li falta coherència per acceptar esmenes de Vox que desdibuixen el seu programa (proves d’edat a menors migrants, repatriacions, canvi climàtic, perspectiva de gènere, etc.).

Perquè el PP siga un partit fiable ha de ser coherent programàticament; i hui no hi ha diferències ideològiques i programàtiques amb Vox. I quan no existeix eixa frontera tant dóna votar a un com a l’altre. Ah, i no al·ludisc als retalls que el PP accepta en la promoció del valencià perquè en això ha pensat sempre com Vox, sols que cuidava les formes (la “derechita cobarde”, deia Abascal). Quant a cultura, els pressupostos coincideixen amb els entusiasmes neoliberals que situen la cultura autòctona sota les lleis santificades del mercat.

I com s’ha eliminat l’impost de successions i donacions, s’ha perdonat l'ecotaxa a Iberdrola per la central nuclear de Cofrents, s’han fet donacions innecessàries a la ‘Fundación Toro de Lidia’ de Madrid, a la Cambra de Comerç d’Alacant on treballava Mazón, etc., ha sobrevingut el col·lapse econòmic de la Generalitat, amb impagaments als proveïdors, retards en dependència i retalls en serveis socials. Aquest caràcter antisocial dels pressupostos se concreta en una reducció de les inversions que repercutirà en la prestació dels serveis públics. En educació, per exemple, s'hi paralitzen projectes de remodelació i construcció de centres, contribuint a què l’escola pública perda a poc a poc el rang d'igualtat amb l'escola privada de la qual passarà a ser subsidiària, arribant només allà on no arribe o no tinga interès d’arribar l’escola privada.