Voltors de formigó

La construcció en Espanya, en especial la d’habitatges, es manifesta com una activitat cíclica on després d’un temps de bonança apareix un temps de crisi. Periòdicament, sembla que el creixement de la indústria edificatòria és imparable, tot és alegria, es fan grans negocis urbanístics, es faciliten les hipoteques i es genera gran quantitat de treball. De sobte, un dia el pacient comença a donar senyals d'esgotament abans d’una fallida estrepitosa. Com a conseqüència els negocis i, sobretot els treballs, desapareixen i molta gent ha de fer autèntics jocs malabars per pagar la hipoteca o el lloguer. En eixe moment els voltors comencen a fer-se amb un mercat corromput per a replegar unes deixalles que seran econòmicament més rentables en el futur. Com més s'enfonsa el mercat de l'habitatge més augmenta la demanda d’un bé de primera necessitat que, a més, és un element performador de les relacions socials. Els sistemes de vida de les famílies, la convivència amb altres en una mateixa casa, l’emancipació dels fills, l’augment del sensehogarisme, la recerca de treball i, fins i tot, el desenvolupament de les capacitats estan clarament lligats a la situació del mercat de la vivenda.

En els moments de crisi apareixen les receptes dels qui volen continuar fent negoci amb la desesperació de la gent. Les solucions proposades són recurrents: mentre alguns proposen més liberalització del sòl, altres demanen més regulació dels preus. Entre les diferents propostes assenyalem les següents:

Alliberar sòl edificable. Esta estratègia no ha funcionat mai perquè, en el moment d’una requalificació, hi puja de preu de manera abusiva i, a més, cal fer una obra urbanitzadora important que encara augmenta més el preu dels solars. Els voltors a l'aguait trauen profit de seguida. A més a més, es degrada el camp per abandó de l’agricultura.

Promoció pública d’habitatges. Ací s’han fet dos coses: construir barris suburbials que han acabat transformant-se en guetos o s’han promogut, mitjançant col·laboració pública i privada, habitatges de protecció oficial amb preu taxat o regulat que, de sotamà, han generat un mercat negre de sobrepreus i que, en la pràctica, no han ajudat a controlar el preu.

Per últim, està el tema del lloguer assequible i regulat. És una proposta estrella en la crisi actual i que, en la realitat, molt pocs hi creuen. Els propietaris de vivendes es queixen del mal ús que fan els inquilins i de les faltes de pagament de qui, en èpoques de crisi, no pot fer front a les mensualitats. Els inquilins, per la seua banda, es queixen de la inseguretat davant les pujades unilaterals del preu i de la manca de responsabilitat dels propietaris en el manteniment dels edificis.

Sempre s’ha parlat de la necessitat de crear un mercat estable de lloguer, les promocions públiques en esta matèria han sigut molt insuficients i sempre han resultat costoses, entre altres arguments per la manca d’agilitat de l’administració pública i per la situació de dificultat econòmica dels usuaris. No obstant això, el mercat del lloguer en Espanya necessita imperiosament una refundació creativa per posar-se als nivells d’altres països europeus que tenen mercats de lloguer molt més àgils i assequibles.

La Fundació Novaterra, com a part de la societat civil dins d'això que podem anomenar del tercer sector, observem amb molta preocupació com el problema de l’habitatge és, en estos moments, la principal causa d’exclusió i de creació de desigualtat en les nostres societats. En alguns articles anteriors hem insistit en la necessitat de parar l’atenció sobre esta qüestió i d’establir-ne mesures urgents. Pensem que la societat civil pot mediar de manera efectiva i àgil entre administració, propietaris i inquilins per a gestionar habitatge assequible i sostenible. Hem fet algun intent en este sentit, però encara no és significatiu i per això estem treballant en la recerca de la col·laboració d’altres entitats.

En el cas de 'la casa Orsola' de Barcelona, un conflicte entre el propietari i els llogaters que acabà en un episodi de tensió de gran repercussió mediàtica, va ser la intervenció d’una fundació del tercer sector, Hàbitat3, qui va permetre resoldre el conflicte mitjançant la mediació amb l’ajuntament i els agents en conflicte. Hem sabut que Habitat3 porta vora 10 anys treballant en este sentit i, després de moltes dificultats, ja gestiona un mercat de lloguer assequible de més de 1.300 vivendes. La col·laboració pública i social és el camí més interessant per a resoldre problemes urgents de la manca d’habitatge assequible. Açò és un repte al qual cal fer front de manera urgent. Ara, només hem d’esperar que les administracions públiques, la societat civil i, fins i tot els propietaris d’habitatges honrats, responguen de manera creativa i efectiva a este repte.