Un museu més al cap i casal?

A mitat de legislatura municipal, s’airegen propostes i projectes, també es parla de necessitats i exigències ciutadanes. Al cap i casal no falten temes i assignatures pendents, les opcions en presència fan balanç, i ho fan en funció d’ unes prioritats, en la majoria d’ ocasions en base a les cites electorals, o siga amb perspectives polítiques. Dins d’eixe context, ha aparegut el projecte o proposta del Museu Sorolla, fins i tot, es parla de les possibles ubicacions en immobles que estan sense ús, així, han estat objecte de consideració l` antic edifici de correus, la ex delegació d’hisenda o San Vicent de la Roqueta.

Doncs, el tema presenta moltes connotacions, algunes de les quals també serien aplicables a altres ciutats valencianes. La primera observació la situaria al voltant dels criteris per determinar la necessitat d’ampliar l’oferta museística. Cal reparar que tenim a l’abast la Llei de Patrimoni Cultural Valencià, al contemplar allò que conforma el nostre patrimoni i les seus manifestacions, cas dels museus; tanmateix, eixa mateixa llei, concreta quins son els òrgans consultius de la Generalitat a l’ àmbit cultural, entre altres: les Universitats Públiques, el Consell Valencià de Cultura, i la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Carles. Sorprenentment, aquestos dies en unes declaracions a Levante-EMV, el President d’una d’estes entitats, el citat CVC, manifestava que tenia intenció de demanar a la Generalitat que li sol·licités un informe sobre el Museu Sorolla, cosa que evidencia com, fins ara, no s’ha consultat tal qüestió a la institució estatutària. Doncs, és evident com els criteris emprats fins ara, estan més motivats per la recerca del vot emocional i del turisme, tema aquest darrer, que també seria altra qüestió a considerar, donades les conseqüències no previstes.

El Museus son un eina de màxima importància més enllà dels seu enclavament local , en tant que element d’oci, cultura i investigació. Com ja he dit, els museus tenen un impacte rellevant, per això, la seua creació implica valorar amb cura mancances existents i possibilitats. Igualment, donada la seua continuïtat en el temps, la creació d’un museu exigeix una base d’entesa i acord entre totes les opcions en presència, les del govern i les de l’ oposició, sense oblidar-nos de la ciutadania.

No es tracta de negar el valor que representa l’obra Joaquin Sorolla, sinó de plantejar les coses de forma racional, i de país, o si voleu de comunitat, considerant igualment allò que tenim i allò que ens manca.

Finalment, ja que al present comentari he esmentat el cas de San Vicent de la Roqueta, espai de gran significació històrica, hui restaurat i tancat sense projecte d’ús, voldria recordar a l’alcaldia de la ciutat de València, i a la Generalitat, com el Consell Valencià de Cultura, fa uns anys va emetre un informe per pròpia iniciativa, en el qual es donaven orientacions sobre els usos d’ eixe conjunt que és un del Bens d’Interès Cultural(BIC) de la ciutat.