En resposta a Immaculada Cerdà

La meua amiga Imma Cerdá Sanchis, riberenca com jo, aprofita la seua columna setmanal en la pàgina Panorama del diari per a informar als lectors del greu problema en que es trobarà l’AVL (de la qual és secretària) a causa de retallar el pressupost un 40 % (si no ho eviten les Corts). Jo vaig saludar el naiximent de l’Acadèmia i vaig col·laborar prou amb ella (a Imma li consta, a l’igual que a Ascensió Figueres, Ramon Ferrer, Emili Casanova, etc.). I, ara, no vullc que li lleven ni un euro. Una institució que forma part de la Generalitat perque està en l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana es mereix que respecten el pressupost que necessita per a funcionar.

En el seu article, Cerdà dona compte d’activitats de l’AVL. Assenyala que s’ha reconegut el valor en l’escriptura de diferents autors. Entre els actuals, destaca a Enric Valor, a Joan Fuster, a Vicent Andrés Estellés, a Maria Ibars i a Carmelina Sánche-Cutillas, i en cita uns quants més recents que tots coneixem. Però, entre els recents, la secretària de l’Acadèmia no diu que no han reconegut al Pare Lluís Fullana; i, entre els actuals, no diu que no han reconegut a Xavier Casp, a Alfons Ramon o a Cardona Vives. No obstant, l’Acadèmia es va crear, entre altres finalitats, per a solucionar la divisió i l’enfrontament entre els valencians. Eixe contrast fa que que u es pregunta si l’Acadèmia és sectària.

Imma Cerdà parla en el seu article de la gran quantitat de consultes que es fan al DNV. Però no indica quantes es fan per a vore com explica el diccionari paraules que diem, i quantes són per a contestar a preguntes estranyes dels exàmens de valencià. I, sobretot, no diu que, per ací i per allà el diccionari i la gramàtica de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fan afirmacions falses, com ara presentar com a valencianes pronunciacions que no ho són, ja que responen a estructures fonètiques del català, com ara “guèiser, cèsar, clavicèmbal”. Certament, l’Acadèmia no es va crear per a subordinar el valencià al català, sinó per a crear un model que, alhora que siga digne, també siga apte per als dos sectors: els que estan a una banda del riu, i els que estan a la banda d’enfront. Els lectors comprovaran això de “guèiser, cèsar, clavicèmbal” en un llibre d’Abelard Saragossà sobre l’accent de Valéncia, de pròxima aparició, del qual he tingut la satisfacció de fer l’epíleg.

Cerdà cita al principi del seu article la paraula “concòrdia” per a referir-se a la plaça de Xirivella a on anava a tindre lloc un acte. Quina paraula més bonica! Diria, Imma, que “concòrdia” és lo que fa falta en la gramàtica i en el diccionari de l’Acadèmia quan posa accents que no responen a les estrutures del valencià, sinó del català. “Concòrdia” és lo que no busca l’Acadèmia quan no té en compte a TOTS els valencians per a fer homenatges a escriptors.

En realitat, l’Acadèmia va contra la “concòrdia” quan presenta com a “convergència” amb el català lo que és subordinació del valencià al català (com en l’accentuació: Saragossà posa dotxe exemples). L’Acadèmia torna a anar contra la “concòrdia” quan no aplica el criteri internacional que un nom de lloc s’ha d’escriure com el diuen els seus habitants, ja que Valéncia es diu Valéncia en totes les poblacions valencianes, de Vinaròs pel nord a Crevillent pel sud.

L’Acadèmia també posa en el cabàs els balears i els catalans, com si foren habitants de Valéncia (i, damunt, Saragossà mostra que compta malament: considera com a “minoria” els que diem Valéncia, que som, al costat dels valencians, els catalans occidentals, els de la diòcesi de Girona i els de la regió de Perpinyà.

L’Acadèmia va contra la concòrdia entre els valencians i contra la defensa del valencià quan calla i es posa de perfil davant d’un Gobierno de España que parla de fer oficials en Europa el català, el basc i el gallec, i ignora el valencià.

Tinc la impressió, com diu un bon amic, que ni en els temps més foscs de repressió s’ha fet més invisible el nom del valencià, consagrat en l’Estatut. Esteu cobrint-vos de glòria!

I, per a rematar l’escrit, Cerdà afirma que als que no els agrada el valencià que impulsa l’Acadèmia és perquè el valencià que a ells realment els agrada “és el castellà”. Immaculada, per favor, ¡sigues una miqueta més seriosa! Això no t’ho creus ni tu. I ho saps!

En compte d’estar tancats en Sant Miquel dels Reis, feu enquestes sobre normes al poble valencià ¿comprén, troba identificadores i assimila les normes de la Gramàtica Normativa Valenciana (com ara sobre les preposicions?). Els valencians ¿estan d’acord amb la composició actual de l’Acadèmia, que està al 80 % en una part de la divisió dels 70 i 80?

Diria que, lamentablement, l’AVL està molt polititzada. No respon a l’esperit de la seua creació: integrar les dos parts del valencianisme i superar la fractura social valenciana. Al contrari, després d’expirar els acadèmics que varen seleccionar les Corts Valencianes (en el 2016) la institució ha anat col·locant-se cap a un costat, de manera que en la pràctica està subordinada a dos partits molt concrets (i a lo que diga l’Institut d’Estudis Catalans, com es veu en l’ignominiós “acord” que firmà amb eixa institució).