Mazón no es mira a l’espill

Carlos Mazón és un trompellot, això tothom ho sap. Però al pas que va, està a dos pams de distància de convertir-se en personatge d’una mala pel·lícula de sèrie B: un tros de quòniam, com diu el capità Haddock als llibres d’aventures de Tintín. Perquè cal ser simple i ximple per demanar la dimissió de Pedro Sánchez “per la gestió de la dana”. Sí, han llegit bé. El desvergonyit del Ventorro culpant a Sánchez. Es pot ser més cínic? El món al revés. El ‘pardal’ disparant a les escopetes. S’imaginen un lladre perseguint policies? I una llebre caçant gossos conillers? S’entén que busque arguments per exculpar-se, però cal saber buscar-los per tal de no disparar-se als peus. Com va dir un clàssic de la ciència política: Doneu-li prou corda, i es penjarà sol.

Per si havia passat inadvertit el seu cinisme, Mazón es llança a fons criticant la incapacitat de la majoria que recolza Sánchez d’aprovar uns “pressupostos per a la reconstrucció”. I dic jo: per què el seu partit no vota a favor o s’absté, ni que siga només per les aportacions a fons perdut per a la Generalitat? Llançar pedres sobre Sánchez en assumptes en els que ell no té, precisament, una teulada forta és inaudit. Calen diners per a la reconstrucció, sí, però ell renuncia a la condonació del deute i anul·la l’impost de successions. En fi, que a poc que s’analitze la qüestió, al paio se li cau l’andami de cartró.

Diu un proverbi àrab que “si un home et diu que sembles un camell, no li faces cas; si t'ho diuen dos, mira't a l’espill". Doncs bé, la majoria de la ciutadania percep Mazón com a principal responsable en la mala gestió de la dana. EI problema és que es mira a l’espill i creu que reflecteix la imatge de Sánchez. Que no s’autoenganye, que prenga consciència de la seua conducta sense que l’autopercepció la trabuque i si es mira a l’espill que es demane la renúncia. Abans d’exigir la dimissió de Sánchez, millor que predique amb l’exemple. No pretenc que em faça cas, però almenys que pense i després parle.