Per l’abolició del Decret de 29/06/1707. Desmuntant el relat del PSOE

Ara farà un any, el 27 de juny del 2024, a l’Hotel Inglés de València la Fundació Constantí Llombart va organitzar la conferència: "EL REGNE D'ARAGÓ I EL REGNE DE VALÈNCIA DESPRÉS DEL DECRET CASTELLÀ DE CONQUESTA DE 29 DE JUNY DE 1707" a càrrec dels juristes Guillermo Vicente Guerrero, de l’Área de Filosofía del Derecho. Facultad de Derecho-Universidad de Zaragoza I de Javier Palao Gil, de l’Àrea d'Història del Dret. Facultat de Dret-Universitat de València. Decret castellà que per base jurídica el dret de conquesta, s’eliminaven el Regne d’Aragó i el Regne de València i els seus territoris i habitants eren incorporats al Regne de Castella.

 La conferència em va confirmar que el relat que circula sobre els fets de 1707 en gran part no és cert i desvia, d’alguna manera, la reivindicació per l’abolició del Decret. De sempre, el conflicte s’ha centrat més en els fets militars que en els polítics. Com la batalla d’Almansa el 25 d abril de 1707, on no va participar cap valencià i per una senzilla raó, perquè el Regne com a tal, no tenia desplegat cap exèrcit fora de les seues fronteres, en un conflicte que com a Regne es mantenia al marge, malgrat que al seu si havien partidaris dels dos pretendents. La batalla va donar pas a una invasió de conquesta del Regne de Valencia que -com el professor Javier Palao va afirmar- estava totalment injustificada, fet que -com va dir- no és assumible l’afirmació de rebel·lió en que es basa el decret, per justificar l’eliminació dels furs i del Regne: “Considerando haber perdido los Reinos de Aragón y de Valencia, y todos sus habitadores por el [=la] rebelión que cometieron…”

No es va produir cap rebel·lió fet que les Corts del Regne no s’havien pronunciat i els municipis que no estaven a favor de cap dels dos pretendents eren majoria davant els que estaven a favor d’un o de l’altre. Allò que esperaven la majoria de poblacions valencianes era que la guerra europea que circumstancialment es lliurava en aquells moments al Regne, entre els dos pretendents, passara el més ràpidament possible, sense destrucció, ni violacions. L’enfrontament dels exèrcits particulars respectius dels dos pretendents i les diverses situacions al Regne que la presencia d’un o altre exèrcit produïen, no justifica per a res la supressió dels Furs i l’eliminació del Regne. El Borbó al signar el decret castellà de conquesta del 29 de juny de 1707, s’aprofitava de la contingència històrica, fent de l’imperialisme castellà la seua política. Situació encara vigent perquè totes les constitucions espanyoles, des de la primera a l’actual, passant per la republicana de 1931, totes son hereves del Decret castellà de conquesta de 1707, d’este decret del Regne de Castella que apareix en la Nueva recopilación de las Leyes de Castilla de 1775 i que  en 1812 van esdevindre -eixes lleis- de la Nación española. I fins ara.

També, la conferència, em va confirmar el relat interessat del PSOE per aprofundir en la divisió dels valencians, entre conservadors i progressistes, per a millor repartir-se les clienteles i a favor de la monarquia, per a ser més acceptada pels valencians.  El socialiste Ernest Lluch -artífex de l’absorció del PSPV per part del PSOE- va ser un dels autors intel·lectuals d’eixa estratègia: maulets i austriacistes  eren els bons i els botiflers i borbònics els roïns. Amb els primers s’oferia a la monarquia actual un model d’Espanya federal (que com totes les propostes federals a Espanya són una estafa) i convidaven a allunyar-se de l’altre model, el centralista. Visió interessada esta divisió entre bons i roïns, perquè com documenta el professor Palao, maulets i botiflers simplement eren seguidors d’un o de l’altre pretendent i cap dels dos pretendents havia dit res d’abolir Furs i molt menys d’eliminar Regnes. De fet Felip V (IV) va jurar els furs d’Aragó i de Catalunya en el 1701. L’abolició no estava decidida d’eixida; les abolicions se’n van anar configurant al llarg del conflicte. En 1707 i anys següents, tots els valencians: maulets, botiflers o indiferents a cap pretendent, tots eren partidaris dels Furs i del Regne!!!  Una vegada abolits els Furs i eliminat el Regne, tants els uns (maulets), com els altres (botiflers), van continuar reivindicant els Furs; fins i tot en més energia i indignats els botiflers per sentir-se traïts.

Al PSOE i al PP els convé la confrontació entre valencians per càlcul electoral i per fer impossible el valencianisme polític. Al valencianisme ens cal desmuntar esta estratègia. Cal transmetre allò que ens volen amagar: que tant els valencians seguidors de l’Arxiduc, com els valencians seguidors del Borbó, tots estaven per conservar els Furs i no cal dir el Regne. Identificar ‘maulets’ amb l’esquerra i catalanistes i ‘botiflers’ amb la dreta i espanyolistes, els convé al PP i al PSOE i als seus adlàters, però no als valencians republicans que estem per l’Estat valencià de la Nació valenciana. En el 1707 tots els valencians: maulets, botiflers i indiferents a cap pretendent, tots defensaven els Furs i el Regne; el Decret els va sorprendre a tots ells i el van percebre com un fet tràgic inversemblant. I com documenta Palao, els valencians no van doblar i van continuar lluitant políticament en els anys següents, per recuperar els Furs i el Regne.

El proper diumenge 29 de juny, la ‘Comissió pro-abolició del decret de 1707’ (ACR Vicent Balaguer, AC Roc Chabàs de Dénia, Fundació Constantí Llombart, Fundación Aragonum, RV-Estat Valencià i Estado Aragonés) ha convocat un Aplec polític a Dénia, per l’abolició del Decret castellà de conquesta del 29 de juny de 1707, que l’Ajuntament PSOE/Compromís, ha denegat que es faça al Castell. Destaquem que és polític, perquè volem eixir al pas de la tàctica d’adormidora culturalista del PSOE i adlàters, amb la que volen ensarronar el valencianisme. Fer País està bé, però ja no és suficient, ara cal fer república, la valenciana. Per al valencianisme, per abolir en la pràctica el Decret castellà de conquesta de 1707, cal fer política i cal fer-la si volem assolir l’Estat valencià de la Nació valenciana.