La ideologia de qui creu no tindre’n

Quan semblava que les arbitrarietats del conseller d’Educació ja no se podien superar, arriba la penúltima: veta uns cursos de Memòria Democràtica i Drets Humans de la Universitat d’Estiu de Gandia pel seu caràcter “ideològic”. Paraula que revela la tendència del conseller a donar-li la volta a la realitat, ja que desaprova els cursos en base a la ideologia que obnubila la seua ment. Quan es parteix de prejudicis no poden establir-se judicis encertats. Apòstol de la Simplificació Extrema, José Antonio Rovira promou la cacera de bruixes de caire McCarthysta criminalitzant uns cursos que fomenten “valors universalistes com la democràcia, la igualtat, la pluralitat, la justícia i la llibertat”. Res més doctrinal que titllar d’adoctrinament ideològic la promoció d’una ciutadania crítica.

Com Unamuno en 1936 (dirigint-se als feixistes en el Paranimf de la Universitat), podríem dir-li al conseller que per a vèncer cal persuadir, i per a persuadir cal tindre raó. I ell no en té cap per ‘deshomologar’ uns cursos d’acreditat caràcter plural i democràtic. Vencerà ara perquè té la força del poder, però no convenç perquè no li assisteix la raó. Aquesta arbitrarietat confirma un ànim censor. Però la brutícia censora que amenaça la llibertat d’expressió no embruta a qui la rep; només embruta a qui la llança.

Després de dos anys al front de la conselleria, queda meridianament clar que J.A. Rovira —influït per Marx, vull dir, per Groucho— no destaca per fer propostes, sinó per les reprovacions. No aporta solucions, sinó que crea problemes. Parallamps de les seues pròpies tempestes, no busca millorar l’educació a través de normes legislatives i accions propositives, sinó promoure una educació que satisfaga les seues conviccions ideològiques i fòbies personals (la llei de Llibertat Educativa n’és un exemple). És el discurs de qui té molt bon ull per detectar la palla a l'ull aliè. Adoctrinament ideològic? Vinga, va! Els altres tenen ideologia, ell no. És la ideologia de qui creu no tindre’n.