El totxo dels folis de la vergonya

Tornà el debat de política general a les Corts Valencianes, i amb ell, un vell reflex: cada vegada que bufen mals vents per a la gestió, la dreta desempolsa la bandera de la llengua per canviar el focus i desviar l’atenció.

Mazón i el PP no pot oferir res més al poble valencià. No hi ha vergonya, ni explicacions, i la gestió és, dia sí i l’altre també, un compendi d’errades, sobreactuació, gesticulació, enfrontaments amb la societat civil o els col·lectius socials, buscar qui els faça el vestit lingüístic a la seua mida o nous “cavallers de la llengua” que semblen més interessats en recórrer a fórmules antigues i expressions no normalitzades, cosa que mai farien amb el castellà, i el llançament de globus sonda.

L’abraçada i la sintonia amb la ultradreta per a sobreviure políticament és ja un fet. També ho és que el PP davant de cada catàstrofe que li ha tocat gestionar ha demostrat falta d’empatia, menyspreu per les víctimes, exempció de les responsabilitats i la tergiversació constant de la veritat i els fets.

No han entés que la dana ho va canviar tot, que el desastre havia dinamitat la legislatura, que el full de ruta (si és que el tenien) havia de canviar; a partir d’aquell moment, calia governar de manera política stricto sensu: objectius, criteris, pedagogia, generositat i veritat. En canvi, què tenim? Mentides, anuncis, paper mullat i molta batalla cultural d’acord amb el manual ultradretà. Bàsicament, obrir debats tancats i assumits, qüestionar consensos de fa temps, alimentar “l’acientifisme” i el negacionisme, assenyalar col·lectius vulnerables i buscar enemics interns i externs.

Sempre agitant el fantasma de la llengua amb el context reaccionari global on el valencià representa, com la igualtat, el canvi climàtic, la violència de gènere, la memòria democràtica..., eixa diana sobre la qual descarregar tota l’artilleria. Només utilitzen el valencià com una cortina per a tapar la seua ignorància i les seues vergonyes.

Amb els 600 folis de la vergonya i una intervenció de 5 hores extenuants, li han servit a Mazón per a oposar-se a l’oposició i per a menysprear des de la tribuna a les víctimes així com atacar el valencià: amb canvis a la PAU, al currículum o a la mateixa AVL.

L’ensenyament sempre ha estat una diana constant per al PP. Amb la consigna de la falsa llibertat i de la imposición, el Consell Valencià i “Rovi” promogueren la consulta per a triar (o aïllar) el valencià com a llengua base en l’ensenyament, un dels àmbits (i èxits) fructífers en matèria de recuperació i normalització. La mobilització de les famílies li va guanyar la mà al Consell, i el valencià va reeixir. No s’ha respectat la tria.

Mazón anuncia altre embat, i planteja una altra elecció (?), en aquesta ocasió per a la PAU: que l’alumnat trie valencià o castellà per a computar la nota, perquè diu que “hi ha discriminació” respecte d’altres llocs sense llengua cooficial. Confiem que ho confirme amb algun exemple.

És una barbaritat que cap govern (siga quin siga el color) de cap comunitat bilingüe mai s’ho ha plantejat. Sap, o almenys hauria de saber, que això va en contra de la Llei d’Ús i Ensenyament, contra els mateixos decrets d’Educació, i que la competència la té el Ministeri.

Si el valencià abaixara les notes (que no és cert), un govern responsable incrementaria els mitjans i recursos per millorar la competència lingüística.

L’altra munició contra el valencià ve per l’enèsim embat a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Tot començà amb uns pressupostos amb voluntat d’estrangular-la perquè són el “enemigo dentro”. Ara se’ns presenta un canvi de nom -Acadèmia de la Llengua Valenciana-. Cal recordar-li a Mazón que aquesta denominació (AVL) ens ajudà a superar una època molt fosca.

El president sap que necessita una majoria de dos terços a les Corts (que no té) i un referèndum (per ser òrgan estatuari). Però tant fa, ell ho amolla i a guanyar temps.

Per altra banda, l’òrgan, fruit del consens, debat i generositat profunda de molta gent està per a vetllar, determinar i treballar per la normalització i la normativa del valencià. Amb les publicacions que ha fet, en els seus informes i dictàmens (com per exemple el de 2006) ja s’ha pronunciat i ho ha fet en la mateixa línia que la ciència, les universitats i els tribunals.

Però què podem esperar de qui es troba molt a gust amb el negacionisme i està donant suport als rockstars lingüístics del moment?

Mazón ens vol entretinguts amb noms, accents i paraules. Banalitza o tolera la massacre a Gaza, i busca salvar-se el coll sense donar les explicacions que pertoquen.

En fi..., fent ús d’aquest text de Sant Agustí espere que Mazón puga recuperar la memòria:

“fer-se colps al pit, sense que el mal s’haja corregit,

És voler-te tapar els pecats, pintant-los de vernís”.