9 d' octubre, el pim, pam, pum dels ultres

Arriba el 9 d’octubre i des de diverses instàncies es parla del civisme que cal en la processó que passeja la Senyera pels carrers mentre les goles del “blaverisme” entonen, tots a una veu allò de “amb blau, amb blau la vertadera”, molts, junt amb les estrofes “ofrenadores” de l’himne, son les úniques paraules en valencià que diran durant tota la seva vida. Les úniques desfilades cíviques i silencioses que recorde son aquelles del segle passat encapçalades per les quatre barres, sense cap afegit, del Penó de Lo Rat Penat, acompanyat per la Senyera de la ciutat, aleshores encara vivia aquell general baixet i de veu atiplada sempre vigilant-nos des dels segells i monedes “por la gracia de Dios”. 

El franquisme, al contrari que va fer amb altres signes d’identitat, mai va prohibir la Senyera de València ni la música del mestre Serrano, cóm anàvem a prohibir un himne on alguns valencians s'esgargamellen ofrenant noves glòries, quines?, a Espanya. I, clar, tampoc els semblava mal que els regidors de l’Ajuntament de València es passejaren, alguns d’ells amb l’uniforme de gala de la Falange, agafant les borles de la bandera de la ciutat. Tinc la impressió que els que a Madrid remenen les cireres, abans i ara, mai ens han pres seriosament als valencians, segurament per allò de que els semblem més “muelles” segons el Comte-Duc d’Olivares. Molls, calçasses, acomodats o equidistants es com més ens estimen a Madrid.

Però fa cinquanta anys, amb la mort, al llit no ho oblidem, del dictador, per moments va semblar que tot anava a canviar, i la Mesa de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià va declarar el 9 d’Octubre Jornada de Celebració Identitària. L’any següent el Plenari de Parlamentaris va ratificar aquest acord, i el 1982 amb l’aprovació d’un Estatut disminuït, on el PSOE va llençar per l'aigüera la bandera i el nom del país i del idioma, el 9 d’Octubre va quedar oficialment reconegut com el dia de la Comunitat Valenciana. Una data que durant anys ha servit perquè eixe días molts valencians, malgrat que tan sols per un dia recorden ser-ho, un dia que les esquadres del feixisme amb l’excusa de defensar la pàtria, sempre en castellà, contra un enemic exterior inventat : el catalanisme, cremaven banderes, el 1979 van cremar la quatribarrada que llluia oficialment a l’Ajuntament i de retruc l’espanyola. El mateix dia van agredir Pérez Casado, alcalde de València, Manuel Girona, President de la Diputació de València, i Joaquín Colomer, rector de la Universitat, tot davant la passivitat de la policia nacional i municipal. 

Durant anys l’extrema dreta, amb total impunitat, ha estat impedint que, cada 9 d'Octubre, la processó cívica passegés la Senyera pel centre de la ciutat. Des del principi de la Transició personatges i organitzacions pròximes al PP han estat darrera els aldarulls: el GAV amb el grup de dones comandades per la Rebentaplenaris, España 2.000 amb José Luis Roberto com amagat capo d’esquadra, i Pascual Lainosa i Rafael Orellano des dels seus càrrec de regidors de l’Ajuntament. Ara supose que VOX els ha pres el relleu. Crec que demà és millor que Mazón es quede a casa. Ja ha menyspreat bastant als valencians i al càrrec que representa.