L’Albufera, reserva de la Biosfera? Una qüestió de prioritats

Qui s’acosta a l’hora del capvespre al mirador de la Gola del Pujol a l’Albufera pot experimentar sensacions d’empatia amb la natura i enamorar-se d’un paisatge realment encisador. El que no podrà fer és apreciar l’estat físic i biològic del llac i el seu entorn, ni molt menys avaluar les pressions antròpiques que els amenacen ni els riscos de degradació que comporten.

La dana del 29 d’octubre de 2024 va colpejar fortament l’Albufera, un ecosistema que ja estava greument compromés per la hipereutrofització de les seues aigües i la contaminació acumulada en els sediments. Malgrat que alguns indicadors han recuperat els nivells anteriors a la dana amb celeritat, altres no milloraran en molt de temps si no es prenen mesures decisives de recuperació i protecció capaces d’invertir les tendències de les passades dècades. D’altra banda, les impressionants inundacions del passat octubre han evidenciat les conseqüències d’una ocupació del territori amb infraestructures de tot tipus (urbanització, edificis industrials i residencials, vies de comunicació, etc.) en detriment de l’espai agrari de l’horta, que ha jugat un paper rellevant en l’esmorteïment de l’avinguda.

Dins d’aquest territori de l’Horta Sud, el parc natural de l’Albufera és un espai actualment desprotegit. Malgrat les previsions legals existents a tots els nivells de l’administració, des de l’àmbit internacional (Convenció Ramsar) fins al local, passant per les directives de la Unió Europea i les lleis estatals i autonòmiques, el fet és que mai s’han establert els objectius de conservació i les normes de gestió exigides per la legislació per a la protecció efectiva de les àrees de la xarxa Natura 2000. Els instruments de gestió del parc –el Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) i el PRUG (Pla Rector d’Ús i Gestió)- estan caducats i s’han mostrat insuficients per a assolir la finalitat que els justifica. La bona notícia és que la revisió del primer d’ells, el PORN, està en marxa i, per uns dies, encara en exposició pública.

En aquest context, l’ajuntament de València amb el suport de la Generalitat Valenciana varen iniciar els tràmits per sol·licitar el reconeixement d’una reserva de la Biosfera, que incloga el parc i part del territori circumdant. A tal efecte, com exigeixen les normes del programa de Unesco, que és la institució propietària de la marca, es va encetar un procés de participació. Organitzat a correcuita per l’ajuntament de València per complir els terminis de tramitació abans que acabara l’any 2024, la dana va obligar a interrompre el procés, que amb millor planificació s’ha représ en maig de 2025.

Cinc de les principals organitzacions ecologistes i cíviques lligades a aquest territori declinàrem en aquell moment la invitació a participar en el procés i exposàrem els nostres arguments, que continuen sent vàlids avui, ja que la mera presentació del PORN no canvia substancialment el context de desprotecció que pateix l’Albufera des de fa dècades. La idea força de l’argumentació es pot resumir en que la figura de reserva de la biosfera no contribueix –tampoc no és la seua funció- a la protecció i recuperació del parc natural. Per avançar cap a aquestos objectius és imprescindible la implementació efectiva dels instruments establits per les normes de protecció dels hàbitats (Natura 2000) i els citats PORN i PRUG. És més, avançar en la declaració de reserva de la biosfera sense disposar dels citats instruments de protecció comporta riscs importants.

Cal insistir en que la declaració de reserva de la biosfera no afig protecció, el que pot aportar son els beneficis d’una marca reconeguda internacionalment. Això és important per a la promoció de certes activitats –molt notablement, però no només- el turisme. Per tal que aquestes activitats que potencialment es poden beneficiar de la figura de reserva de la biosfera no esdevinguen en un increment addicional de pressions sobre un espai ja seriosament deteriorat i amenaçat, és necessari comptar prèviament amb instruments que definisquen els objectius, les estratègies i els instruments de protecció de l’ecosistema. Invertir l’ordre és abundar en la sobreexplotació d’aquest espai natural, que ja abans de l’impacte de la dana, es trobava lluny del bon estat ecològic.

Una vegada renovada i completada la política de protecció i recuperació del parc, serà el moment lògic d’avaluar l’oportunitat d’afegir la figura de reserva de la biosfera en un marc d’actuació ja ben definit pels instruments de protecció i gestió legalment vinculants. Es més, amb les garanties de protecció de l’ecosistema satisfetes, el projecte de reserva es pot plantejar amb una major ambició.

L’èmfasi en el desenvolupament d’activitats humanes al voltant d’àrees protegides, l’essència d’aquest instrument distintiu del programa Home i Biosfera de Unesco, el fa idoni per ser desenvolupat en espais fortament alterats per la mà humana, però que conserven elements de gran valor natural, com ara l’horta de València. Fa temps que les organitzacions ciutadanes de defensa del territori ofereixen una visió integrada de l’espai al voltant de la conurbació valenciana i proposen mesures de protecció de l’horta i connexió amb àrees d’elevat valor natural com el front litoral o els parcs del Túria i de l’Albufera. Un territori, el de l’horta, que ha vist reduït el seu nivell de protecció per l’actual govern de la Generalitat.

El paisatge de l’Albufera, amb tot el seu atractiu turístic, és tant sols l’element més visible del conjunt de serveis ecosistèmics –la contribució de la natura al benestar humà- que aporta aquest espai. Altres, com el manteniment de la diversitat biològica o la captura de carboni no són directament apreciables i depenen críticament del bon estat ecològic del llac i la marjal. Des de la dècada de 1970 l’Albufera està lluny d’eixe bon estat ecològic, per això és vital revertir el deteriorament que pateix amb mesures com l’aportació garantida d’aigua neta en quantitat suficient o l’eliminació de la contaminació d’origen agrícola, urbà o industrial. La prioritat de l’acció política hauria de centrar-se en la implementació urgent dels instruments de protecció previstos des de fa dècades en la legislació per tal recuperar la salut dels ecosistemes que conformen el Parc Natural de l’Albufera, aixi com la seua connexió amb l’Horta i els rius Xúquer i Túria, i deixar per més endavant iniciatives complementàries, com ara la sol·licitud de declaració de reserva de la biosfera.