Trump, desencadenat

El 2012, quatre anys abans que Donald Trump esdevinguera president dels Estats Units (EUA), Aaron James, professor de la Universitat de Califòrnia, va publicar Assholes: A Theory of Donald Trump, traduït el 2016 al castellà amb el títol Trump. Ensayo sobre la imbecilidad. D'acord amb James, la imbecil·litat és un tret estable de la personalitat. Consegüentment, l’imbècil sol ser immune a les normes (culturals o polítiques) que regulen la vida social. Un ésser amoral, sovint afectat de perillosíssims deliris de grandesa. Si esdevé una persona poderosa no convé, per tant, banalitzar-ne les idees, per estrafolàries que semblen.

Potser els líders demòcrates, incloses Hillary Clinton i Kamala Harris, totes dues derrotades a les urnes per Trump, van menystenir al seua dia els “poders” de la imbecil·litat. La supèrbia i la superioritat moral porten a diagnòstics erronis i solucions inadequades. No és cap novetat, per descomptat que no. Molts alemanys, com el mateix Thomas Mann, van banalitzar l’inicial ascens del nazisme perquè l’encapçalaven “fills de botiguers” i sectors illetrats. Siga com vulga, el poder seductor de Trump en les zones rurals i suburbanes --territori de classes treballadores-- va derrotar l’“aristocràcia del caffè latte”, concepte pejoratiu i estrangeritzant associat a les elits demòcrates i urbanites.

Trump pot ser un imbècil però ara, totalment desencadenat, no fa sinó complir promeses i amenaces. Els atacs contra les universitats de la Ivy League, sovint inaccessibles als fills dels votants de Trump, o el desplegament de l’exèrcit en ciutats progressistes com Los Angeles, Portland o Washington alegren els ulls dels republicans ressentits. Durant la primera presidència, Trump va marcar l’emigrant com el boc emissari de tots els problemes i va posar en qüestió la Primera Esmena (1791) de la Constitució: “El Congrés no podrà elaborar cap llei quant a l'establiment d'una religió, ni prohibir-ne el lliure acompliment de ritus; ni reduir la llibertat d'expressió o de premsa; ni privar el poble del dret de reunió pacífica, ni del de petició a fi de demanar reparacions al Govern”. El poder simbòlic d’aquesta esmena era tan inqüestionable que impedia fins i tot que els EUA establiren una “llengua oficial” malgrat les proclames del moviment English Only. En nom de la mateixa llibertat d’expressió, els ciutadans americans podien cremar en públic qualsevol símbol, inclosa la bandera de les barres i les estreles. L’any 2010, i a propòsit de la construcció d’una mesquita a Nova York, el pastor cristià de Florida Terry Jones va anunciar la crema d’exemplars de l’Alcorà. Hillary Clinton, Barack Obama i el mateix David Petraeus, cap de l’exèrcit a l’Afganistan, li van demanar que desistirà del seu propòsit, perquè ningú no li ho podia prohibir. La petició va tenir èxit, però sense un “perill imminent”, prevalia el precepte inviolable de la llibertat d’expressió. Amb Trump, la bandera ja és sagrada i l’anglès, llengua oficial.

Trump porta camí d’impugnar tots els consensos- El control de la informació n’és l’eina imprescindible. El seu poder, originalment democràtic, està ara al servei de l’erosió de la democràcia. El divorci entre Trump i Rupert Murdoch, propietari de la cadena FOX News, ve de lluny perquè FOX va ser el primer mitjà a reconèixer el triomf de Joe Biden el 2020. Però ara Trump desafia també la resta de networks televisives en obert, de gran influència social. Els comiats induïts a l’ABC, les pressions directes sobre la CBS i l’NBC o les indirectes per mitjà de la Federal Communications Commission (FCC), l’organisme regulador del sistema audiovisual nordamericà, són el pa de cada dia. L’amplitud dels poders de l’FCC (normatius, administratius i sancionadors) han portat Trump a intervenir-la amb el nomenament de Brendan Carr, un dels seus, al capdavant. El veto de les agències de notícies AP i Reuters a la Casa Blanca és un altre fet sense precedents als EUA. Finalment, el pacte de Trump amb els magnats de les grans corporacions tecnològiques erosiona radicalment l’opinió pública pluralista entesa com a solatge democràtic.

“Odie els meus opositors”, va sentenciar Trump durant el funeral de Charlie Kirk. La simplificació i la deshumanització de l’adversari polític és el primer dels vells principis de la propaganda de Goebbels. L’aplicació d’aquesta pràctica --el contagi, en deia Goebbels-- a altres grups, el segon: intel·lectuals, musulmans o el que convinga en cada cas. El silenciament dels opositors i dissidents completa una taula de principis goebbelsians que Trump domina com ningú. L’autocensura, com les autodeportacions, faran la resta. Els demòcrates ja van tard. En qualsevol cas, no s’haurien de riure de les excentricitats de l’imbècil, com va fer Kamala Harris quan Trump va declarar en un debat presidencial que els immigrants de Springfield menjaven gossos i gats. La mentida i l’odi no es combaten amb diagnòstics afectats per la “lleugeresa frívola” a què s’ha referit sovint Gilles Lipovetsky.