Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Al tall al tall

Vixca, vixca, vixca? Dimixió, dimixió, dimixió!

Carlos Mazón, con el cartel de la campaña del Nou d'Octubre.

Carlos Mazón, con el cartel de la campaña del Nou d'Octubre. / Ana Escobar

Mazón (o he de dir MaXon?) és un líder que decep. He dit líder? Corregisc: no és un líder, és un pobre diable; un ser egoista que mira només per ell mateix. Ho va demostrar el 29-O, i ho ha confirmat recentment rebutjant per raons partidistes la condonació parcial del deute autonòmic aprovat pel Govern. Instal·lat en la cultura del victimisme (mercat de ploraneres on venen llàgrimes a l’engròs), és també un malversador, si més no de temps, atès que no li paguem perquè es faça la víctima, sinó per a resoldre els nostres problemes. Si el discurs del 9 d’Octubre de 2024 sonava més a oposició a Sánchez que a reclam valencià, m’hi jugue un fideu sucat a la bolonyesa que demà serà reincident. I com que ha fet de la confusió la seua obra mestra, parlarà d’Espanya tant com del País Valencià. Vaja, que com aquell que no sap si les zebres són negres amb ratlles blanques o blanques amb ratlles negres, no sabrem si llig el discurs del dia 9 o del dia 12.

Del “Vixca, vixca, vixca” del 9 d'octubre passarem a la primera festa de la Hispanitat impulsada per la Generalitat. Per reivindicar els llaços culturals, històrics i lingüístics que ens uneixen als pobles hispanoparlants, diuen. No vull ni imaginar-me què haurien dit si algú proposara una iniciativa semblant amb Catalunya i Balears, comunitats amb les quals compartim —anatema!— llengua i cultura. La comparació, per odiosa que siga, és recomanable perquè il·lustra sobre situacions paral·leles que, per raons de geometria politiquera, provoca resultats diferents.

Que un triple ‘Vixca, vixca, vixca’ —paraula no normativa— siga el lema del 9 d’Octubre triat per Maxon (si ell diu ‘Vixca’ en lloc de Visca, servidor també pot dir Maxon a Mazón), és una perversitat que, més que quedar bé amb els secessionistes, busca recrear-se en el conflicte sabent que la contaminació política del debat lingüístic perjudica la llengua. Una raó més que afegir a les múltiples peticions de dimissió. Perquè ho entengues, Maxon: dimixió, dimixió, dimixió!

Tracking Pixel Contents