9 d'Octubre

El Dia Nacional del País Valencià -la Festa del 9 d'octubre que recorda l'entrada del rei Jaume I el Conqueridor a la ciutat de València per a consagrar l'edifici que amb el temps seria la Seu- l'he viscuda enguany lluny de casa. No sé si ho he fet deliberadament, per fugir d'una realitat que no m'agrada. Havia suposat que la processó cívica anava a ser un tràngol poc agradable per al M. H. Senyor President de la Generalitat, amb les 229 víctimes penjant de l'esquena, i havia suposat, també, una resposta ciutadana. Un oratge advers sembla que ens estalvia la ignomínia d'aquella desfilada insuportable amb l'alt responsable del govern dels valencians darrere del símbol de la ciutat de València -convertit després en bandera de tots els valencians- escridassat pels assistents indignats, com jo m'esperava.

I la meua sensació d'una diada trista, creix. A més, em diuen que els avisos d'emergència climàtica que no arribaren a temps el dia fatídic del 29 d'octubre de l'any passat, ara sembla que arriben amb moltes hores d'antelació, però ho fan en castellà i en anglés: ni tan sols tenen la cortesia d'usar el "valencià del poble", que fa l'efecte que és la solució de tots els mals lingüístics. I també m'arriba un comunicat d'Àpunt, que denuncia la manipulació en el tema dels enregistraments que s'han ocultat quasi un any a la justícia i que demostra clarament la mala fe dels qui ens governen.

Un amic em felicita la diada i, la veritat, li conteste que no em sent precisament satisfet de la meua valencianitat ni del meu país. Menys encara. quan veig que el president de la Generalitat prepara una llei contra unes suposades "injurias" a la identitat valenciana, que en realitat només són veritats constatades per universitats i acadèmics. I tot, quan qui precisament està injuriant-nos més és ell i el seu govern: i no només com a valencians, sinó com a persones, amb tanta mentida i tanta cortina de fum. I el 9 d'octubre encara em sembla més trist.

Per sort, veig a través de les xarxes -la de la diputada Marta Trenzano, qui fou alcaldessa del meu poble-, que el regidor de l'ajuntament de València, Borja Sanjuan, llueix el número 229 en un acte a la Senyera. I em trobe, també, una magnífica reflexió d'Enric Nomdedéu, sobre la llei que prepara Mazón. I pense que tot no està perdut. Que algú, algun dia, ens retornarà la dignitat de ser poble, el poble que va fundar el rei en Jaume i que fa tant de temps que està orfe i convertit en una comunitat de veïns.