Poc creïbles

Sembla que al Molt Poc Honorable la pluja l’ha salvat d'haver de participar en la processó cívica del passat nou d’octubre. I també d’haver d’anar a la desfilada militar del dia de la festa nacional on, per cert, no hi ha res per celebrar. Bé, si que ho hi ha per a qui vulga commemorar el genocidi comés contra la població indígena per part dels que van aplegar a Amèrica...

Quina vergonya de president. De veritat el pobla valencià ens mereixem un personatge com aquest? I a un govern com el seu?

Clar que encara és pitjor comprovar com la flamant Premi Nobel de la Pau, ha actuat com una agitadora social al seu país i és respectada per gentola com Trump o com Milei, dos tipus repugnants que no tenen cap problema a retallar els drets de les dones, tot i que això els puga costar la vida. I sí, estic parlant clarament de l'avortament, que si per ells fora estaria prohibit als dos països.

No cal eixir de l’Estat Espanyol per trobar-nos amb actituds semblants a la d’aquests dos homes, només cal mirar cap a Madrid per trobar-nos amb Díaz Ayuso, per saber que els drets de les dones, sembla que no acaben de consolidar-se mai perquè sempre hi ha personatges que van contra nosaltres, les dones, i també contra la història.

I mentre Núñez Feijóo, amenaçant a Sánchez en dur-lo al Senat sense tindre en compte la seua pròpia feblesa dins del partit que, dit siga de pas, sembla un autèntic vesper, on no hi ha res segur mentre la vertadera líder, Díaz Ayuso, no ho done per bo. Qui li ho havia de dir quan va encapçalar la revolta que va fer fora a Pablo Casado...I qui sap, si ell, Feijóo no acabarà igual...

El que sí que sembla clar és que a la Presidència del Govern no aplegarà, gràcies a la malaptesa amb la qual actua a les seues intervencions públiques i en la seua forma de fer oposició. Amb el meu vot que no compte, ni ell ni cap persona d’eixa organització política condemnada en nombroses ocasions per corrupció i qualificada de banda criminal per a delinquir, segons va quedar acreditat en la sentència del cas Gürtel.

Així ens trobem que, des de fa anys, alguns dels seus dirigents, estan sent jutjats i, en alguns casos, condemnats per corrupció. I ara ens volen donar lliçons de credibilitat i d’honestedat, clar que si... És com si ens volgueren fer creure que un ruc vola...

Entre lladres condemnats com Eduardo Zaplana, Rafael Blasco o Milagrosa Martínez, i ara Mazón amb les seues “cosetes”, estem aviats. Tot queda a casa i sense eixir del País Valencià. Se’ls està quedant una organització molt poc creïble. Elles i ells sabran l’estratègia que han de seguir.

I just després del nou d’octubre, amb el tour d’entrevistes que va donar el Molt Poc Honorable per les televisions, ha intentat aportar eixos documents audiovisuals al sumari que instrueix la jutgessa de la DANA i està, amb una nova garrotada, li ha dit que no ho incorporarà perquè: "les afirmacions que fora del procés s'aboquen per qualsevol mitjà o persona, s'han de situar en la mera ficció o en l'autoficció, segons de qui provinguen".

M'oblidava de la vicepresidenta Camarero que, fins i tot amb la veritat als seus nassos, és capaç de continuar mentit com si s'haguera d'acabar el món. Quin personatge més... feixista?

I encara considere pitjor que, com el “capitost” Mazón es vol assegurar un bon sou vitalici i no té ganes de marxar, continua “creant” escola per a la gent jove del partit que ve darrere. I que continue la festa!

Però, què hem d’esperar dels hereus polítics del règim feixista del dictador Franco? Han passat cinquanta anys de la seua mort, però sembla que la por es va quedar arrelada a la medul·la. I així ens va...

La poca o molt poca credibilitat de la gent de PP té a veure amb la seua forma d’actuar i de passar-se la vida enganyant a la ciutadania.

Una forma de fer política que ens allunya de les institucions en la mesura en què ens volen fer creure que “tots són igual” i això no és cert. Hi ha molta i bona gent fent política a les institucions. Sols hem de buscar-la, perquè haver-hi, n'hi ha.