Lluna de mel?

Estem assistint a una lluna de mel molt perillosa entre el PP del Molt Poc Honorable i la ultradreta.

Aquest PP que ha comprat del tot el discurs sobre la immigració de la ultradreta. Llegia fa uns dies en aquest mateix mitjà que, al llarg del debat del Pla Valencià d’Estadística, han decidit mesurar de forma diferenciada la contribució neta a l'estat del benestar per part de la població nacional i la població migrant.

Van a fer el mateix amb la recepció d'ajudes per part de la població nacional i la població migrant; l'ús de serveis d'urgències sanitàries, i fins i tot en la quantitat de donants de sang. També volen que es mesure, de forma també diferenciada, l’absentisme laboral tant a les empreses privades, com a l’administració pública.

Hi ha moltes més disposicions i totes amb aquest component xenòfob i reaccionari que ens porten a la memòria altres temps de molt trist record. Temps de foscor, de repressió, de falta de llibertats i de ferotge repressió a qui no pensava com el dictador.

Treure-li el nom d’Ernest Lluch al complex hospitalari, va ser definitori del que pensen de la igualtat entre les persones, per exemple. Fan molt de fàstic aquesta gentola filla política d’un dels dictadors més sanguinaris de la història de l’Estat Espanyol.

Retirar per part del Consell els diners per l’ús i promoció del valencià o treure de la formació del professorat totes les accions formatives que tenen a veure amb la igualtat entre dones i homes, són altres de les mesures que han pres, mentre fomenten el maltractament i tortura animal disfressat de festa com ho és la tauromàquia. Són reaccionaris i ja no s’oculten.

Només espere que a les pròximes eleccions puga'm, entre tota la ciutadania, fer-los fora amb una majoria de progrés que reprenga mesures de cohesió social i de repartiment de la riquesa, invertint més on cal, que és en educació, sanitat i dependència amb uns serveis públics forts i amb gent ben formada.

Però mentre dure aquesta lluna de mel entre el partit del Molt Poc Honorable i la ultradreta amb el vistiplau de Feijóo, que ja porta el mateix camí als seus postulats, faran molt de mal a l’estat del benestar al País Valencià, com també ho estan fent allà on governen.

I mentre Feijóo fent discursos grandiloqüents i inconnexes que segurament ni ell acaba d’entendre i apropant-se perillosament al discurs d’Abascal i els seus.

Espere que, encara que siga per temor a tota aquesta gentola perillosa, Sánchez puga continuar governant uns anys més tot i que siga amb la necessitat de pactar amb altres forces polítiques. D’aquesta manera es garantiria un mínim de progrés fins i tot en les comunitats governades pel PP.

L’equip que està al capdavant de la direcció del PP està forçant posicions més revengistes que les pròpies de fer oposició i control al govern de Sánchez i en moltes ocasions semblen tan ridícules que el “Ánimo Alberto” de fa uns dies mostra, de forma esperpèntica, el ridícul que estan fent com a oposició.

Una oposició buida sense cap proposta que puga millorar les condicions de vida de la gent, amb l’etern mantra d'abaixar els impostos, però sense explicar que si els abaixen tornaran les retallades com ja va fer Rajoy al seu moment, per què d’on eixiran els diners que no es recaptarien via impostos i que sufraguen l’estat de benestar? On quedarà el repartiment de la riquesa més equitatiu amb uns serveis públics forts i de qualitat? Perquè sense impostos els serveis públics s’aprimaran de forma considerable. Però aquesta part de la pel·lícula Feijóo i els seus no l'expliquen, segurament "no els ve bé" donar-la a conéixer.

Espere que tant Mazón com els seus, Feijóo inclòs, encara que només siga per dignitat no vagen al funeral d’Estat per les dues-centes vint-i-nou persones assassinades per la barrancada i la inacció del Consell. Així siga només per respecte a les víctimes i les seues famílies.

L’arrogància i la falta total d’empatia amb les famílies de les víctimes és la seua senya d’identitat i la història s’encarregarà de jutjar-lo...bé, i la jutgessa encarregada del cas que està fent una tasca encomiable que deixarà, segurament al Molt Poc Honorable en una situació complicada davant de la justícia. Veurem en eixe moment qui són realment el PP i, sobretot, quines són les seues relacions dins del partit.

De moment tot és lluna de mel entre Mazón i els ultradretans. Esperem que no dure massa i que, com a molt en dos anys la gent que vaja a votar sàpiga qui són i com són aquesta gentola i deixe de votar-los.

Ja sé que soc una romàntica per pensar-ho, però somiar és gratuït... almenys de moment.