El temps de les olives

La collita primerenca de les olives -i posats a sumar, després de l’ametla i els rovellons- deu d’estar al punt al Mediterrani: a l’oest, o siga, al nostre país, i a l’orient, l’Orient Mitjà. De la tardor a l’hivern, les olives verdes, amb un toc d’amargor, i les madures negres, més suaus i aromàtiques, jugaran un successiu equilibri estratègic entre el moment de la batuda de les branques, la replega en les xarxes, per a la qualitat del fruit, collit amb un senyal de respecte com una ruda celebració col·lectiva des de fa mil·lennis, i com un patrimoni decisiu de la relació i de la salut de la terra i la gent.

Resulta que el brot o la fulla de l’olivera és un signe internacional de la pau. La història ve de tan lluny com el colom que li dugué a Noé una branqueta mossegada al pic com un missatge del final del diluvi universal, i del seu ús per la deessa grega Atenea que la regalà a Atenes, i després la romana Minerva quan es presentava Pacifera... I la tenim adoptada pel Congrés Mundial de la Pau, d’on prové la versió de Picasso, entre tants altres, amb la figura del colom que en du la branqueta al bec... I sobretot, des que, ara fa 80 anys, en la Conferència de San Francisco del 1946, l’Organització de les Nacions Unides en el seu escut, n’havia adoptat com a símbol dos branques abraçant el mapamundi.

També figura en l’escut d’Israel. Però vaja, en aquesta tardor, l’ONU ha documentat ja més de 86 atacs perpetrats per colons israelians armats contra palestins durant l’actual temporada de collita de les olives. I abans i després de l’1 d’octubre, almenys 50 aldees de Cisjordània foren blancs d’agressions, amb destrucció d’oliveres, bloqueig de finques, agressions físiques... I pot paréixer cosa menor entre tants crims contra la humanitat, però allà prop de cent mil llars depenen de la collita de l’or líquid. I si la comunitat ha de prendre decisions sobre el moment de recol·lecció -verda o madura-, no és només per optimitzar la qualitat de l’oli i cuidar les condicions del camp segons, sinó sobretot perquè l’olivera no era ni és només un cultiu, sinó un símbol de pertinença i resistència davant de l’ecologia colonial que busca minar el seu dret a la terra, ara sotmesa per criminals contra un país de l’olivera.