Democràcia en perill?

Quan aquestes lletres vegen la llum, serà el dia del funeral d’Estat a València per les dues-centes vint-i-nou víctimes assassinades per la dana i per la inacció i ineficàcia de Mazón, de dit siga de pas, no té vergonya ni la coneix. I tant que en el mateix sac podem ficar a Feijóo per mantindre’l al capdavant de la Generalitat i del PP territorial. De falta total d’empatia ja ni en parlem...

Com que la humanitat no sap el que és, tot i que els familiars de les víctimes li han demanat que no vaja al funeral, a saber què farà. Segur que acaba per presentar-se perquè el seu afany de notorietat pot amb ell.

Actituds com les d’aquests dos dirigents populars desprestigien la democràcia. Un per fer un mal ús del poder que les urnes li van atorgar fent cas omís de les telefonades que l’avisaven del desastre i després mentir a cada paraula que diu sobre on estava en aquelles fatídiques hores. Aquesta actitud va condemnar a la mort de les víctimes abans esmentades i a una salut mental de les poblacions afectades, sobretot de les criatures, bastant inestable.

I el segon, Feijóo, per recolzar-lo i per anar assolint el discurs de la ultradreta, tot i no governar. La veritat és que allò del “Ánimo Alberto” li deu haver fet mal, perquè darrere d’un lapsus en té un altre o senzillament no sap que què parla i només llig el que li escriuen des del seu equip, la qual cosa no sé què és pitjor.

Homes amb poder, però el dos, desorientats i fent molt de mal a la democràcia que cada vegada qüestionen més profundament i des de posicions que freguen l’autoritarisme.

Però el rastre de persones que qüestionen el sistema democràtic va molt més enllà i abasta tot el món. Anem a vorer alguns exemples.

Comencem per qui sent president, es creu un rei. I sí, estem parlant de Donald Trump. El major desestabilitzador democràtic d’occident que actua al seu antull depenent com vagen els seus negocis propis. Gestiona la Casa Blanca com si es tractara d'un negoci més dels seus. Tota una vergonya democràticament parlant.

Si continuem al continent americà només cal abaixar un poc i ens trobem amb un personatge poc o molt controvertit i que construeix la democràcia a la seua mesura és Nayib Bukele, president de El Salvador. Bukele és un personatge controvertit que s’ha enriquit de forma escandalosa d'ençà que està al davant del país. José Miguel Vivanco, director per a les Amèriques de Human Rights Watch, quan parla d’ell diu que el que ha fet Bukele és un “assalt a la democràcia”. I només amb quaranta-quatre anys. La que els espera a la gent de El Salvador.

Acabem aquest xicotet resum a l’Argentina de Javier Milei, el de la motoserra que ha renovat i millorat només fa uns dies la majoria amb la qual ja governava amb mà de ferro el país. Milei és un tipus histriònic que no coneix (tampoc) la vergonya i que té unes immillorables relacions amb la coalició europea d’ultradreta, anomenada PATRIOTAS, i ja pel nom, sabem que agrupa a tota la ultradreta europea.

Milei, qui segurament li deu la seua victòria a la promesa de Trump de regar amb molts milions de dòlars a l’economia argentina, en algun moment haurà de tornar-li el favor i amb interessos, que seran, com és obvi, els que el magnat nord americà li exigisca.

Com estem comprovant només al continent americà la democràcia, tal com ha estat coneguda tradicionalment, no solament ha variat, és que està en perill a conseqüència dels cabdillismes desmesurats dels seus presidents. I només hem ficat tres exemples. Bé i el cas del desvergonyit (per ser “suau”) de Mazón.

La situació a Europa, el Vell Continent, ja la deixem per a una altra ocasió perquè donaria per a un altre article, tot i que en alguns casos el populisme ultradretà s’assembla molt a aquests personatges de hui.

La involució democràtica arreu del món està aconseguint que cada cop més gent no se senta representada i, per tant, deixe d’anar a votar.

Fa una setmana, a l’article anterior, explicava que Mazón havia comprat el discurs de la ultradreta i que en l'elaboració del Pla Valencià d’Estadística pretenia diferenciar (la paraula segregar encara és massa forta) entre la població nacional i la immigrant. Doncs bé una persona a qui estime i respecte em va dir quan el va llegir que el primer que van fer els Nazis va ser marcar a la població jueva. És possible que, de nou eixe camí s’estiga obrint?

Siga de la manera que siga, hi haurà un abans i després de l’assalt al Capitoli i un qüestionament dels resultats electorals per part de Trump. I després el va seguir Bolsonaro a qui han condemnat per intentar-ho.

El que queda clar és que la democràcia, com s’ha entés sempre és el millor sistema que podem gaudir per sentir-nos ciutadania amb drets civils plens.

Caldrà fer molta pedagogia per part de la gent que ens considerem demòcrates convençuts.