Nicetín

Com a complement a l’article de Moises Domínguez sobre noms curiosos del Cementeri General (Levante, 27/10/2025), em permet afegir-ne un, summament interessant, el de «Nicetín», com fou conegut en la seua època. Nicetín fou un albat que tingué com a iaios, d’una banda, Niceto Alcalá Zamora, el primer dels dos presidents que tingué la II República Espanyola i, en realitat, el polític que més temps presidí una república espanyola dels set presidents que n’hi ha hagut, i, d’altra banda, Gonzalo de Queipo de Llano y Sierra, un dels generals més importants en la insurrecció de 1936 contra la mateixa República, que dirigí l’Exèrcit d’Operacions del Sud, ordenà una aferrissada repressió de la població civil i fou propagandista bèl·lic des de Ràdio Sevilla (el nostre Goebbels particular).

El pare de Nicetín i fill del president Niceto Alcalá Zamora, tingué el mateix nom i en l’època era catedràtic de Dret Procesal a la Universitat. En realitat, el president tingué dos fills més, als quals també posà el mateix nom que al professor, però que moriren albats. La mare de Nicetín fou Ernestina, la major dels quatre fills del general colpista. Niceto fill i Ernestina visqueren al carrer Ciscar, 41. El menut va nàixer a València, cap al 13 de desembre de 1935. El dia 14 la premsa anuncià la seua inscripció civil en el Registre de València. Fou el primer net del president de la República, val a dir, del cap de l’Estat de l’època. A les vespres de Nadal d’aquell any arribaren notícies molt preocupants sobre l’estat de salut de la mare i del nadó. Aleshores el president de la República es dirigí en un automòbil a València en visita privada. En arribar, fou informat que acabava de morir l’albat. La parella tingué dos fills mes: José, historiador que arribà a acadèmic de la Història i de Ciències Morals (el president també ho fou de Ciències Morals, de l’Acadèmia de Jurisprudència i de la RAE) i Pilar, segons els testimoni de la qual el colpista admirava el seu consogre.

Si en un lloc es materialitza aquell poema d’«Españolito» d’Antonio Machado, la història d’aquell nadó que a viure començava i que una de les dues Espanyes havia de gelar-li el cor, potser siga en la tomba de Nicetín, ornada amb una làpida blanca amb tres angelets. Les dues Espanyes, que encara perviuen.