Un any d'ignomínia

Escric a un any exacte de la pitjor tragèdia que he viscut, com a individu i com a poble. En poques hores farà un any que el riu Magre entrà a ma casa sense demanar permís i sense que els responsables que ens governen m'haguessen alertat de res. Escric a 365 dies després que, qui ocupa el càrrec de president de la Generalitat -per a mi ja no mereix cap tractament oficial, perquè no ha estat a l'altura de res- no haja tingut la dignitat de dimitir i passe el temps dient mentires insofribles, versions que no casen i subterfugis ignominiosos. D'ell caldria esperar un comportament exemplar. Però Carlos Mazón -que serà recordat com el pitjor president dels valencians-, ha optat per pensar que tots som estúpids i que tots som capaços d'oblidar el que va passar. I no és cert. S'equivoca.

Jo sé que molts morts eren inevitables: la barbaritat d'aigua que va inundar les nostres terres era imparable. Ni per Mazón ni per ningú. Però també estic segur que una bona part de les víctimes s'haurien salvat, si haguessen rebut el famós avís que ens va arribar quan a ma casa ja teníem un metre i mig d'aigua dins i no sabíem què podia passar, i quan la major part de les víctimes ja havien mort.

Mazón no té vergonya. Això ja ho sabem. Però els valencians, com a poble, haurem de fer un pensament i reaccionar: no es poden deixar les institucions en mans de gent que no sap fer la o amb un canut, que no és responsable, que és incompetent, que diu mentides, que passen el temps en tribunals i fent-se rics de manera il·legal, que ens estafen cada dia, que no ens respecten com a poble i que, en definitiva, no entenen la política com un acte de servei al país, sinó com una ocasió per enriquir-se i aconseguir privilegis. Cada vegada que he vist el senyor Mazón dir versions contradictòries sobre el que va fer el dia de la riuada, l'he vist com un personatge patètic, però que es riu de tots nosaltres. I no hauríem de poder suportar-ho més.

Per la nostra dignitat com a poble, després d'aquest any d'ignomínies, haurem d'estar preparats per al futur. Cap Mazón més! Que se'n vaja a sa casa. Que li donen la pagueta que busca, però que no continue insultant la intel·ligència dels valencians i, en especial, de les víctimes que portarà a l'esquena tota la seua vida. Adéu, Mazón! Per a mi ja no existeixes.