Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión

València

Mazón estava mort, i no ho sabia

El presidente de la Generalitat, Carlos Mazón, en la comparecencia en la que ha anunciado su renuncia al cargo.

El presidente de la Generalitat, Carlos Mazón, en la comparecencia en la que ha anunciado su renuncia al cargo. / Efe / Biel Aliño

Carlos Mazón, com Grace (interpretada per Nicole Kidman en la pel·lícula “Los Otros”), estava mort políticament des del 29-O, tot i no ser-ne conscient. Els impúdics aplaudiments d’alts càrrecs del Consell el dia del funeral d’Estat fou un miratge, una escena que evoca “El vestit nou de l'emperador”, l'arxiconegut conte d’Andersen. La seua nuesa es féu carn quan eixe mateix dia els familiars de víctimes de la dana —emulant el xiquet que crida "el rei està nu"— li canten les absoltes amb increpacions que certifiquen la seua defunció. Per cert, quan he parlat d’aplaudiments impúdics m’he descuidat d’afegir-hi com és d’absurd, seguint la lògica teatral, aplaudir al final d'una tragèdia.

Si Mazón llegira Shakespeare sabria que en molts dels seus drames la desgràcia dels personatges és fruit d’una informació errònia. És el cas de Romeo, que creu morta a Julieta; de Lear, que es fia del que li diuen les filles; d’Otel·lo, que es creu les mentides de Iago. La desgràcia de Mazón ha sigut creure que el temps és l’oblit i que podia reescriure la història. Un malentès que l’ha dut a una situació tan insostenible que l’invalidava per continuar presidint la Generalitat. Així que ara hauria de dedicar-se a exercir d’advocat; professió en la qual cal desitjar-li, pel bé dels seus clients, que siga més competent.

Mazón havia arribat a eixe punt en què s’escolta només la pròpia veu i la d’un reduït cercle de col·laboradors. Per a desgràcia seua, encarnava la presa fàcil, ja que els taurons del PP havien olorat sang en descobrir la seua debilitat. La pregunta ara és qui serà el successor o successora (ací és necessària la inclusió pleonàstica del femení). Oi que sí, María José Catalá? Català és la Penèlope del PP que, com en la cançó de Serrat, “espera que llegue el primer tren”. Quant a Camps que es desenganye si creu que pot repetir la llegenda del Cid. I una mala notícia: en no convocar eleccions, deixa el futur dels País Valencià en mans de Feijóo i de Vox, i no del poble valencià. Indigne fins el final.

Tracking Pixel Contents