Victòria Roselló i l’oratge d’À Punt, xapó

Seguisc À Punt des de l’inici de les seues emissions. Quan apleguí al Cap i casal trobí que Canal 9 havia sigut tancant i no existia cap corporació mediàtica pública en llengua valenciana. Vaig saludar amb entusiasme l’arribada d’À Punt i de llavors ençà n’he fet un meu referent. Des d’aleshores, un dels elements de la graella de programació que m’han semblat més engrescadors són els espais de l’oratge. El fet d’haver viscut a ciutats i països diversos m’ha permès adonar-me de les pràctiques informatives a aquest respecte. A cap televisió estatal alemanya, austríaca o italiana –per posar-ne només tres exemples europeus que conec bé– he vist una cura semblant envers la informació meteorològica. Açò no implica només els mitjans desplegats, sinó també el concepte mateix. À Punt ha arribat a dissenyar espais de gran vàlua, que no sols assabenten de l’actualitat i les previsions de l’oratge sinó que també ajuden al coneixement del territori i de l’elaboració mateixa de les projeccions meteorològiques.

A tot això ha contribuït assenyaladament la cap del servei de meteorologia, Victòria Rosselló Botey. Es tracta d’una professional sui generis. Doctora en Física per la Universitat de València, hi ha afegit altres estudis especialitzats com ara en Egiptologia. Rere una llarga trajectòria en la informació meteorològica, encetada ja a Canal 9, el 2018 obrí la nova etapa de la radiotelevisió pública valenciana com a responsable de l’oratge.

Doncs bé, la plaça de Rosselló ha sigut amortitzada. En la nova graella de llocs de treball desapareix la direcció del servei de l’oratge («À Punt recorta a la mitad su plantilla de lingüistas y elimina la plaza de su jefa de Meteorología», Levante-EMV, 02/11/2025). No puc explicar-me que hom prescindisca de la coordinació d’un àrea tan rellevant i cridada a esdevenir-ho encara més en el futur; un àrea que distingeix À Punt com a mitjà de qualitat.

O tal vegada sí puga explicar-m’ho. La reestructuració de la plantilla concerneix vint-i-nou treballadors, entre ells sis lingüistes. Amb el suport de Vox, l’actual govern del PP ha fet bandera del menyspreu a la llengua valenciana, com s’ha palesat, entre altres mesures, en la retirada de finançament a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Ara passa a posar en sordina les veus discordants.

Rosselló ha explicat en diverses entrevistes l’abast de la informació de què hom disposava el 29 d’octubre del 2024. Amb dades fefaents, no ha estalviat la crítica a la gestió de la tragèdia. «El dia 29, l’AEMET emet des de les 7:30 un avís roig. Un avís roig significa: no eixiu de casa si no és absolutament necessari», recordava ja el 18 de desembre. I prosseguia: «Els polítics tenien una ferramenta que s’ha privat com és enviar un missatge a tots els mòbils de les zones afectades. Només en haver avisat a les 18:00 que la gent pujara als pisos superiors i que no baixaren a buscar els cotxes s’hagueren salvat vides» («No podem evitar els desastres naturals, però sí les víctimes», Mètode, 18/12/2024). 

Faria bé À Punt a resistir la vergonyant i injusta temptació totalitària. Fer autocrítica resulta necessari, serveix per a construir. Victòria Rosselló i el seu equip han fet de l’oratge un espai d’excel·lència on la informació de proximitat i la perspectiva global sobre els processos climàtics s’encreuen. A ells va la meua admiració: xapó.