Quan la pasta es fa agra

Sempre he estat una enamorada del meu poble i sempre he posat en valor les coses bones que té i que es fan; però esta vegada no em queda més remei que haver de parlar malament perquè al meu entendre d’allò que subratllaré fa prou de pudor.

Portem dos any i uns mesos de legislatura i la veritat és que va tot a la deriva. Torrent és un vertader femer, però amb totes les lletres amb majúscula. Des que van canviar els contenidors (anem a pensar que per a bé del poble i no d’una empresa amiga) la situació s’ha tornat extremadament difícil de controlar.

Passes pel carrer que passes, trobes bosses de fem, rates i misèria; et poses a les xarxes que et poses, trobes a la ciutadania protestant i queixant-se però per contra, si et poses a la pàgina de l’ajuntament el que t’informa a part de la foto de l’alcaldessa, és que si tires el fem abans d’hora o fora del contenidor podràs estar sancionat amb 2.000 euros, quina baina! . Això ja no acaba allí, afegeixen que si no pots tirar el fem al teu contenidor habitual vages a buscar un altre.

La veritat és que si hem de buscar un altre contenidor per a tirar el fem ens hem d’anar al poble del costat en romeria per que ací a Torrent no en queda ni un contenidor amb espai.

Durant quasi dos anys, he estat preguntant-li al Sr. Regidor, la raó per la què va fer eixe canvi, que lluny de millorar ha perjudicat a tota la ciutadania (menys a l’empresa afavorida pel contracte). A més a més se li he proposat canviar i augmentar la periodicitat de la recollida del fem, i res de res.

He de dir amb tota claredat, que en vora dos anys d’insistència, vídeos, fotos i preguntes al Ple, no he rebut cap contestació, trobe que per una orella li entra i per l’altra l’ix.

Eixa desídia i impotència que es rep dels continus tocs d’atenció per part de l’oposició i per part de les queixes de la ciutadania, provoca molta mala llet, però em d’entendre que d’un govern de dretes i d’ultradreta on l’interés publicitari passa per damunt de l’interés de la ciutadania, poca responsabilitat i compromís pots treure, poca feina ben feta se’ls pot adjudicar.

Eixa és la política que patim en general de part del nostre govern Torrentí. Qualsevol cosa que preguntes, per una oïda li entre i per l’altra li n’ix. La meua iaia bé que ho deia: “a estos polítics, quan la pasta es fa agra, comença a fer pudor".