Alçar el cap

No sempre tot ix com agrada. Les adversitats, a voltes, apareixen. Per tant, hem d’estar preparats i preparades per a eixir de situacions negatives. Cal traure forces, d’on no n’hi ha, per a remuntar. S’ha de creure que en algun moment la desgràcia cessarà. La locució verbal alçar el cap pot ajudar-nos molt. Amb ella, indiquem que ens recuperem o vencem una circumstància d’abatiment. Significa també que es vencen dificultats econòmiques o malalties.

El defalliment és una fase inevitable, quan arriba una contrarietat. Podem lluitar o surar mentres que passen els instants més profunds de depressió. Resulta millor reposar abans d’encarar-se a esta. S’ha d’esperar i aprofitar l’instant en el qual no siga tan gran el decaïment. Llavors, cal alçar el cap. Al principi, costarà. A poc a poc, aconseguirem recuperar-nos. La teràpia desitge que em funcione en circumstàncies d’estrés o quan determinades persones volen pressionar-me.

El meu estimat mestre de valencià Toni Pastor ha passat una greu malaltia. No en sabia res i no he pogut estar-ne prop. Estic convençut que, si ha superat l’entrebanc, és perquè ha estat capaç de trobar fortalea. Així, ha aconseguit, sortosament, alçar el cap. Els exemples de les persones amigues ens ajuden a eixir dels moments roïns. M’alegra que li hagen lliurat un merescut premi. Em fa goig que es diga que ha sigut l’arquitecte de les arts escèniques valencianes.

Estos dies he sentit quasi íntegrament les intervencions en el Congrés dels Diputats de les víctimes de la barrancada. Em fa tristor que estiguen explicant el que necessiten dir a Madrid, abans que en el parlament valencià. Admire com han sabut alçar el cap, desfetes per dins, per a contar i reivindicar. El seu exemple m’emociona. Trobe que l’extrem dolor mereix que els grups parlamentaris, sense excepció, pronuncien la paraula perdó. Els governants valencians cometeren la irresponsabilitat més gran. Espere que la justícia ho reconega. El govern estatal ha de reconéixer que no totes les actuacions executades han sigut sempre les més adients. També va fallar l’extrema dreta, aquella que es pensa perfecta i pulcra. Fins i tot, l’oposició progressista, com va fer el diputat Ibáñez, caldria que es disculpara.

En definitiva, busquem alçar el cap, sobretot si les forces fallen. Almenys, aspirem a fer-ho moltes vegades. La superació s’inicia quan ens fem l’ànim de caminar amb l’absència de la vista i l’oïda.