Mompó, que gran-eres!

“A Torrent, granerers!” Així déiem, habitualment, perquè al costat de casa, en aquest municipi de l’Horta Sud, l’ofici de granerer va adquirir forta rellevància, arribant fins i tota haver-hi uns 90 granerers l’any 1936. Entre maig i setembre, un treball habitual pel voltant d’aquesta comarca era arreplegar palma per a fer graneres, de tal manera que a Torrent s’arrendaven fins i tot terrenys per a recollir-ne.

Així, un objecte tan quotidià (i útil!) en la cultura popular, que sovint passem per alt, ha tingutun paper significatiu en la nostra història i cultura com a element essencial de la neteja i la higiene de les ciutats i pobles. De fet, després de la catàstrofe de l’any passat, en companyia de botes, guants, “fregones” i poals, segurament les graneres feren pòdium en l’ajuda que ens han brindat als valencians i valencianes. Poca broma.

El març passat, el monument de la falla Arrancapins era un bosc de graneres que provaven d’agranar les grans idioteses del nostre temps: el racisme, el masclisme, l’homofòbia, el negacionisme climàtic... Tot siga que als actes de rebuig al Consell que s’organitzen, d’ara endavant, s’escolte algun càntic eixelebrat: les graneres seran sempre nostres!

Ho dic perquè m’han sorprés les declaracions del meu president de la Diputació, Vicente Mompó, en referència a la meua secretària general, Diana Morant. M’ha resultat desconcertant que Mompó utilitze aquestes maneres. El festeig amorós amb VOX ja implica les formes barroeres, l’insult i el llenguatge groller i tavernari propi de la ultradreta? Buscava notorietat de cara a Génova? Al final, tota la fanfarronada ha sigut com agranar escales amunt, perquè l’escollit ha estat Pérez Llorca, Juanfran Mazón per als amics. En qualsevol cas, uns per altres i la casa sense agranar.

Diana Morant, bàsicament, posava sobre la taula això que pensem la gran majoria de valencians i valencianes: hi ha hagut una irresponsable i inhumana gestió del 29 d’octubre de 2024, quan encara no sabem on estava el president en les hores crítiques. A més a més, la quantitat de mentides i malabars dialèctics han enfonsat la reputació institucional del govern valencià greument.

Resulta exasperant i decebedor que allò que afecta els valencians i valencianes ho hagen de decidir dos senyors a Madrid. Les coses de casa, les hem de resoldre a casa perquè si no, què significa això de l’autogovern? Som menors d’edat?

La persona que ara ha designat Génova, pel PP, és una versió descafeïnada i continuista de Mazón (l’ha aplaudit i defensat sempre). Són ungla i carn.

Hi ha també un insult a la intel·ligència dels valencians, perquè la DANA és conseqüència del canvi climàtic. Al Parlament Europeu, el mateix PP ha votat com VOX contra el paquet de mesures per a afrontar, precisament, el canvi climàtic. Per cert, l’únic PP d’Europa.

Arran de tot açò, el PP-VOX ja no és hui en dia l’opinió dels valencians i valencianes. Les portades de la premsa de tot l’espectre ideològic, les enquestes d’opinió i el seguit de manifestacions sostingudes durant any tan nombroses, ens han mostrat que més del 70 % de la gent estava contra Mazón. Tampoc la qualificació del Consell i la resta de consellers i conselleres passava el tall. La DANA ho ha canviat tot i alguns encara no se n’han adonat. I si les enquestes no tenen raó, no hem de tindre por de la democràcia.

Per tot això, per higiene democràtica, per justícia, memòria i reparació, necessitem obrir una nova etapa. No fer-ho, és ofendre les víctimes (l’actual Consell està connotat per Mazón). Necessitem recuperar la dignitat. I si cal fer net, assumim-ho, perquè agranar i no traure els fems, és com perdre el temps.

Ben mirat, de graneres tots en tenim a casa i bon paper que fan: culturalment arrelades, populars, dignes, funcionals i necessàries. Senyor Mompó, no li faça menyspreu a la importància de les graneres, siga considerat i ajude a agranar tanta brutícia com tenim al voltant.

Se m’ocorre una manera: La convocatòria d’eleccions.