I ara la caça

Vivim en un món de contrastos: mentre al País Valencià impulsen la caça com activitat extraescolar, a Colòmbia inclouen una nova assignatura als col·legis sobre benestar animal. A casa nostra, coneixements sobre pràctica cinegètica, campanyes de promoció de la caça i preus especials per facilitar l’accés a caceres i tiratges esportius. A Colòmbia, en canvi, educar l’alumnat en el respecte pels animals, tinença responsable de mascotes i fauna silvestre, cura ambiental, prevenció del maltractament animal, educació emocional i empatia cap als éssers vius. Tots aquests contrastos han coincidit en aquestes dates. D’una banda, normalitzar l’ús de les armes introduint la cultura de la violència i la mort a les aules. De l’altra, un pas històric en benestar animal, enfortint l'educació ètica i ambiental des d'edats primerenques. Quina lliçó de punts que ens donen els colombians!

Com que l’objectiu del govern valencià és frenar el declivi de l’afició cinegètica —com ja fa amb la tauromàquia—, i no tant els fins educatius: bàsics en aquells països europeus on la caça s’estudia a les aules vinculada a pràctiques de gestió de la terra lligades a la conservació i sostenibilitat (com ara els països nòrdics), han tirat d’excuses d’escola de cagons com, per exemple, postular la caça per controlar els porcs senglars que provoquen danys als cultius. Si tan bons foren els fins educatius de la caça no caldria fer-ne cap promoció enganyosa. Això sí que és adoctrinar menors a través del currículum i no la derogada assignatura Educació per a la Ciutadania (recorden?), tan qüestionada per la dreta, quan els seus continguts eren els valors constitucionals, respecte a les diferents idees i creences i rebuig al racisme. A propòsit, entre les inferències educatives de la nova assignatura, reprovaran la caça de migrants a Torre Pacheco? I la de civils a Palestina, tan semblant als “safaris de la mort” a Sarajevo en els 90 que investiga la fiscalia de Milà, anticipi de la sèrie coreana ‘El Joc del Calamar’?