El nom i la cosa

Si hom pregunta al president Mazón si ha llegit al llarg de la seua vida acadèmica algun llibre de Joan Fuster, no sé si n’esmentaria molts o, fins i tot, només un o, inclús, cap. No sé si sabrà de l’existència de l’obra per excel·lència de Fuster “Nosaltres els valencians”, on glossa, amb la seua sagacitat i mordacitat habituals, un recorregut històric del país, on la sociologia n’és una part important per a entendre el camí recorregut i per què hem arribat al punt en què ens trobem. Potser l’escriptor valencià està en un llistat personal de Mazón on manté censurats i restringits aquells creadors que, per una tendència determinada, poden provocar diverses patologies a les persones que gosen llegir-lo. No sé, tampoc, si a partir d’ara Fuster continuarà formant part o no dels temaris del batxillerat o de les proves d’accés a la universitat. Potser en una segona fase, l’escriptor de Sueca s’inclou en eixe llistat que la conselleria d’Educació pretén crear per al proper curs on els autors catalans quedaran, automàticament, exclosos del temari. De ben segur, els capitostos del Govern valencià pensen que com menys autors i obres literàries coneguen els nostres estudiants millor per a la seua capacitat intel·lectual i, per tant, millor per a manipular-los. Potser pensen al Palau de la Generalitat que quan viatgem per exemple a Catalunya o a les illes Balears tenim nombrosos problemes per entendre’ns o comunicar-nos amb els seus habitants.

No sé si a partir d’ara un altre escriptor de prestigi com Ferran Torrent en serà part també del temari acadèmic després que haja renunciat al Premi de les Lletres Valencianes que va rebre l’any passat amb motiu del 9 d’octubre, uns dies abans d’aquella esfereïdora jornada de la Dana on va quedar demostrada quina és la preparació del nostre president davant determinades emergències. Les envestides mampreses per Mazón contra el valencià d’ençà que Vox va trencar palletes amb el PP per la “crisi” migratòria i com a fórmula d’atraure’s un altra volta la ultradreta al govern són raons més que suficients per percebre el grau de sensibilitat de l’actual Consell envers el valencià. El Govern autonòmic està desfermat amb la seua campanya d’assetjament a una de les senyes d’identitat valencianes, aquella que ens serveix des de ben menuts, des del bressol, per comunicar-nos i expressar-nos. El mandat de Mazón que ara acaba no passarà a la història per la estima a la nostra parla.

La darrera ocurrència és voler canviar el nom de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que el mateix Partit Popular va posar en marxa aquell any 1998, en una època on el seu líder José Maria Aznar va reconèixer que parlava “català en la intimitat” per atraure’s els vots de Pujol, necessari per crear una majoria parlamentària al Congrés. Ara vol canviar el nom pel d’Acadèmia Valenciana de la Llengua, com si amb això volguera netejar la seua imatge de menyspreu al valencià. Hauria de recordar aquella frase que diu que “el nom no fa la cosa” i, per molt que vulga, el valencià no n’és una prioritat per al seu govern. Malauradament, no serà el darrer anunci del PP. En vindran de nous. El seu desig final és acabar amb tot rastre del valencià. Fins i tot, ara també vol que el valencià no puntue a les proves d’accés a la universitat (PAU). El seu desig és insaciable.