Saltar al contenido principalSaltar al pie de página

Opinión | Al tall al tall

València

El Corredor que abans tots refusaven i ara tots volen

Así está la construcción del Corredor Mediterráneo en la actualidad.

Así está la construcción del Corredor Mediterráneo en la actualidad. / AVE

"Seguirem vigilants les obres" d’Algesires a Portbou, diuen al darrer acte del moviment #QuieroCorredor. Però no tothom ha estat sempre a favor d’aquesta infraestructura. Només la societat civil brega des de fa temps pel Corredor Mediterrani; amb poc èxit, per cert, i amb l’oposició del govern de J.M.Aznar, que en 2002 pressiona perquè dita infraestructura no fora prioritària per a la Unió Europea. Mesos després Pasqual Maragall, presidint la Generalitat de Catalunya, impulsa el corredor amb el nom d’Arc Mediterrani, proposant-li a Francisco Camps, que governava al País Valencià, una acció conjunta en infraestructures per obtindre finançament de Brussel·les. Proposta que Camps rebutja adduint que “l’Euroregió no té res a veure amb la nostra realitat” (que santa Llúcia li conserve la vista). Tot això amb l’anuència de l’empresariat que en fa seguidisme de Camps. Com a mostra només un botó d’eixa jupa servil: Arturo Virosque, president de la Càmera de Comerç de València, amolla la neciesa “hem prosperat des que ens hem separat de Catalunya”. Nyas! Coca. Per no esmentar González Pons, que desdenya la idea de Maragall dient: “Volen convertir la Comunitat en la cinquena província de Catalunya”. Parida que Carlos Mazón fa seua en 2020 quan, presidint la diputació d’Alacant, refusa el Corredor que reivindiquen les diputacions catalanes i les de Castelló i València, per considerar-lo una “estratègia dels Països Catalans”.

#QuieroCorredor tanca una etapa de reivindicacions, i això és una bona notícia: significa que el problema està encarrilat. Enrere queda la síndrome del quilòmetre zero, trastorn comú en dirigents que, seduïts per l’Espanya radial, contraposaren al Corredor Mediterrani l’Eix de la Prosperitat, amb prioritats infraestructurals que fan de Madrid l’alfa i omega de totes les xarxes de comunicació. Sense reparar que per a la nostra activitat econòmica i turística la comunicació amb Catalunya i França, i d’ací a tota la xarxa europea, és tant o més important que amb la capital d’Espanya.

Tracking Pixel Contents