Sector 15, Fila 1

Acabant ja novembre, el panorama que es presenta en el València CF continua fosc i rebolicat; amb un equip confeccionat amb huits, nous i cartes que no nuguen, un entrenador que no acaba de convèncer amb la seua idea de joc i, el pitjor de tot, uns resultats patètics (13 punts de 39) que ens situen en els llocs baixos de la classificació. Encara com li guanyàrem al Llevant en Mestalla.

El joc de l’equip deixa molt a desitjar amb uns encontres en els quals s’ha fet un ridícul espantós, amb una imatge indolent, d’equip mediocre, sense ofici i que no sap cap on tirar, sobretot fora de casa. Algunes veus apunten a l’entrenador com a màxim responsable, altres, a uns jugadors empoderats a quino hi ha qui els tussa, però, no li pegueu més voltes: l’únic responsable d’això que està passant no és altre que Peter Lim i la seua quadrilla de “palmeros”. Encara no entenen que el més important d’un club de futbol és fer un equip competitiu, assentat en primera divisió i amb aspiracions, si pot ser, de jugar en competicions europees. Tota la resta és pura literatura. Diuen que Carlos Corberán és un malalt del futbol, obsessionat amb el seu treball, superestudiós del sistema de joc, que analitza al mil·límetre cada moviment... disculpeu, però a mi tot això me la bufa si al final l’equip no guanya els encontres, i sembla que als jugadors també, qui, en la meua opinió, han intentat aplicar-li un “código rojo” a l’entrenador per una sèrie de qüestions que no han sentat bé en el vestidor. És cert que el dia del Betis i el Llevant en Mestalla, l’equip ha mostrat una sensible millora, però l’afició necessita més.

Mentrestant, què passa amb els seguidors? L’afició demostra en cada encontre el suport incondicional al seu equip, però li fa vergonya vore com el seu equip s’arrossega pels camps de futbol amb una imatge lamentable per manca de competitivitat i orgull. Allà on anem ja ens canten allò de “a segunda a segunda”. Personalment, em bull la sang quan ho escolte. Tornar a alçar el projecte un altra temporada serà molt complicat i agònic i, si els jugadors perden el suport de Mestalla, eixe serà el senyal que marque la direcció a segona divisió.

És curiós com alguns detalls poden influir tant en l’esdevenir d’un club, com si fora una moneda que cau en cara o creu. En la meua opinió, dos accions han marcat clarament que el València CF es trobe ahí baix en la taula de classificació. Em referisc al gol encaixat en Cornellà davant l’Espanyol en el minut 98 de l’encontre, i el penal que Danjuma no va convertir davant l’Oviedo i que haguera suposat el 2-0 i, provablement, finiquitar la victòria. Total, 5 punts més que segurament ara estaríem parlant d’altra cosa. Però la realitat és la que és i ens torna a mostrar la fragilitat del projecte. Així que cal espavilar i donar continuïtat als resultats de les últimes jornades. Amunt!