Cítrics a la Ribera Alta: La "Aldea Gal·la"

Passejar actualment el paisatge agrari de la comarca de la Ribera Alta és depriment. El mosaic de cítrics que llueix la flor blanca del taronger per primavera, la verdor tot l’any i el groc de la taronja a l’hivern, després de moltes dècades, ha entrat en una crisi ben greu, no sols econòmica, sinó també ambiental, patrimonial i paisatgística.

Siga des del tren, passejant en bici, caminant o en cotxe, les persones que hui recorren els camins rurals de la comarca poden observar que molts dels camps de tarongers, mostren un estat d’abandonament dolorós, o han estat arrancats els arbres per anar pensant que fer amb la terra, amb altres conreus, o simplement deixar-la erma.

La competència de les importacions d’altres països en un mercat mundial globalitzat, ha portat les darreres dècades a una baixada de preus al camp per al productor, que ha donat lloc a la depressió ja esmentada. Molt especialment pel que fa a les propietats minifundistes.

Però, a la Ribera Alta del Xúquer, queden cercles de productors que s’assemblen a l’aldea gal·la dels còmics d’Astèrix i Obelix. Eixos llauradors resisteixen l’atac i assetjament dels romans, que són ara els fons voltor, i la competència deslleial d’altres països, mitjançant la ma oberta de la Unió Europea a les exportacions.

Ara bé, a l’aldea gal·la dels productors minifundistes de la Ribera, disposen actualment d’un elixir (com el de l'olla de Panoràmix, amb la seua poció màgica) amb els següents ingredients: conreu ecològic, conreus de cítrics històrics, patrimoni arquitectònic vinculat als cítrics als horts, un paisatge comarcal dibuixat per palmeres i arquitectures modernistes, murs de pedra, muntanyes amables, un clima excepcional, unes terres privilegiades per al conreu dels cítrics, i persones molt treballadores i conscients de trobar-se envoltades pels bàrbars, davant dels quals cal reaccionar.

Així que, amb eixa poció màgica riberenca, han decidit enfrontar-se a les competències deslleials i els fons voltor. I com va a fer-ho? Doncs, han creat el que ells anomenen el Bressol Bio, la marca de l’Associació de citricultors ecològics del minifundismehistòric.

Mentre es treballava en la creació de l’Associació, em vaig fer sabedor que un tècnic de la Cambra de Comerç d’Alemanya, cercava taronges per a clients del nord d’Alemanya i Holanda, els quals, demanaven taronges valencianes, ecològiques i conrades de manera tradicional en propietats minifundistes. Els membres de l’Associació Bressol Bio, ja intueixen que existeix eixe mercat i en part per això han creat l’Associació. També, per què enfrontar-se en solitari cada una de les finques que formen el Bressol Bio resulta inviable. Així que una dotzena de productors treballen els cítrics des de fa unes setmanes baix el paraigua de la seua associació recentment creada.

Des de l’aldea gal·la el Bressol Bio, criden ara ben fort, que hi ha altres maneres d’enfrontar el mercat globalitzat. I ho fan deixant-se veure amb una mirada renovada de la producció i la venda, posant en valor la tradició històrica, la bellesa dels seus paisatges i la salut i biodiversitat dels seus conreus de cítrics ecològics.

Els Astèrix i Obèlix del Bressol Bio són un bon exemple de què el minifundisme en si mateix té un valor com unitat de producció, si es tenen en compte els seus valors, més enllà de la taronja, mandarina, llimes o pomelos que es puguen conrear. El minifundisme ofereixen les seus finques a la societat per ser visitades, comprar allí mateix els cítrics, passejar entre els seus arbres, donar-se a conèixer amb els seus nos i cognoms, fer paelles per compartir, deixar que la cultura arribe a les seus cases de camp amb concerts de música, recitals de poesia o presentació de llibres. I es comprometen a conservar eixe patrimoni cultural productiu i paisatgístic.

Ara tan sols resta que els Astèrix i Obèlix de l’aldea gal·la de la Ribera del Xúquer, siguen reconeguts per la ciutadania mitjançant el consum dels seus productes, i que les administracions públiques els recolzen com cal. Criden que hi han altres maneres de produir i comercialitzar els cítrics valencians. Probablement, el Bressol Bio puga convertir-se en un far que il·lumine altres aldees gal·les al llarg de tot el territori valencià; esperem que així siga, pel bé dels agricultors de l’associació i del planeta. Sort i bon viatge.

Paco Tortosa és doctor en Geografia per la Univesitat de València