El cant de la Sibil·la

Antigament, i fins el segle XVI, la Nit de Nadal, entre la pregària de les Matines i la Missa de Mitjanit (l’anomenada popularment Missa del Gall), es representava a les catedrals i a diverses esglésies, el Cant de la Sibil·la, un drama medieval que profetitza l’arribada del Messies i la fi del món: “El jorn del judici/ parrà el qui haurà fet servici./ Jesucrist, Rei Universal,/ homo i ver Déu eternal,/ del cel vindrà per jutjar/ i a cada un lo just darà”. Cal tindre en compte que en l’antiguitat, les sibil·les exercien de pitonisses i per això mateix eren consultades per tal de conèixer el futur.

Aquest peça medieval cantada en la nostra llengua, és interpretada per un xiquet o una xiqueta, vestit amb túnica, mantell i un casquet al cap i amb una gran espasa a les mans. La Sibil·la, amb la melodia gregoriana més arcaica d’Europa, es representava antigament a les catedrals de l’Alguer, Palma, Barcelona, València i altres esglésies o basíliques, per anunciar el judici final. Va ser el Concili de Trento que prohibí les representacions a l’interior de les esglésies, i per aquest motiu van desaparèixer molts drames litúrgics.

Durant els últims decennis, el Cant de la Sibil·la s’ha recuperat a diverses esglésies del País Valencià, i també de Catalunya. Així, el 1979, el Cant de la Sibil·la es va recuperar a l’ermita de Santa Anna, gràcies al treball i a la tenacitat de l’escolapi P. Vicent Faus, i a Ontinyent es va introduir l’any 1999. També es representa a Algemesí entre d’altres pobles valencians i a Teulada, on va ser cantada per primera vegada el 2011, amb motiu dels 400 anys de la repoblació de la Marina pels mallorquins.

Concretament, la versió del text de la Sibil·la de Gandia, és d’un breviari de 1533 de la Seu de València. També la catedral de València representa des del 2012 el cant de la Sibil·la. Cal dir que aquesta representació s’hauria de fer durant les tres primeres setmanes d’Advent, ja que és una data més apropiada, que no la Nit de Nadal.

Cal recordar que pel seu valor cultural, el 2010, el Cant de la Sibil·la va ser declarat per la Unesco, Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Aquesta peça autòctona medieval, té un contingut doctrinal que sembla que es remunta a l’època carolíngia del monestir de Sant Marcial de Llemotges. El text del Cant de la Sibil·la està inspirat en un sermó pseudoagustinià, difós en l’Edat Mitjana. La representació del Cant de la Sibil·la a diverses catedrals i esglésies del País Valencià, de Catalunya, de les Illes Balears i de l’Alguer, va fer que aparegueren algunes versions que, amb les melodies corresponents, es cantaven en aquests i en altres temples.

He dit abans que el Cant de la Sibil·la s’hauria de fer durant la primera part de l’Advent i no la Nit de Nadal (com sol fer-se en la majoria de les esglésies), ja que el cant d’aquesta peça és més pròpia del temps litúrgic de les tres primeres setmanes de l’Advent, quan l’Església posa davant nostre la vinguda i manifestació del Fill de Déu, que vindrà a jutjar el món, mentre que els últims dies de l’Advent ens preparem per commemorar de la vinguda del Messies a Betlem. Per això trobe que en aquells llocs on aquesta representació es fa la Nit de Nadal, el Cant de la Sibil·la hauria de traslladar-se a un dels tres primers diumenges o dissabtes d’Advent, en compte de representar-se el 24 de desembre a la nit. De fet, en aquestes primeres tres setmanes d’Advent, la litúrgia ens fa reflexionar sobre el judici i la fi dels temps i la vinguda del Fill de l’Home.

De tota manera, el Cant de la Sibil·la és una tradició que hem recuperat (i això és molt bonic) i que ens presenta al davant el misteri del Déu que vindrà a la fi dels temps. Un Déu de bondat i de misericòrdia.