Sis silencis sobre l’accent de ValEncia

Lamentem que els partidaris de l’accent obert no hagen anat pel diàleg, per l’entesa i per la voluntat de superar la fractura social valenciana pels símbols. Pensem que la polarització política és molt negativa per a la societat, que clama per l’entesa i el consens, especialment en totes les qüestions que ens definixen com a poble. És obligació de les formacions polítiques defendre l’orgull identitari, i fer-ho d’una manera transversal, fonamentant-se en l’objectivitat i en la ciència.

Opinem que els partits polítics partidaris de l’accent obert han silenciat els fets que permeten entendre la situació actual de la grafia de la capital valenciana, constatats en (1-6).

1. A causa de ser u dels components de la fractura social, els successius equips de govern de l’Ajuntament no varen afrontar, durant 36 anys (1979-2015: PSOE i PP), la necessitat d’adaptar la grafia «Valencia» a l’ortografia del valencià.
2. Una de les causes de l’actuació descrita era l’absència d’una explicació racional sobre la pronunciació valenciana del topònim (Valéncia).
3. Però, en 1997, Abelard Saragossà uní aportacions de Manuel Sanchis Guarner (1950), de Joseph Gulsoy (1981) i d’Emili Casanova (1995), i va deduir quines evolucions expliquen que, des de Jaume I als nostres dies, la pronunciació siga Valéncia.
4. Per a defendre l’accent obert, cal analitzar el treball de Saragossà (de 1997); i, si hi hagueren anomalies, caldria elaborar una alternativa que solucionara els problemes deduïts. Eixe és el camí que demana el rigor de la ciència.
5. En canvi, els partidaris de l’accent obert no han fet eixa operació durant 28 anys (1997-2025).
6. Això incidix, especialment, sobre una part dels lingüistes i sobre l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.
7. L’única resposta que hi ha hagut (Garcia Illa 1997) no fa l’operació dita després d’haver llegit la investigació de Saragossà (1997); i, sense cap prova, manté el mite de la castellanització, al qual afegix una causa incoherent (Valéncia seria un efecte de «l’apitxat»). És com si la ideologia de l’autor el portara a voler mantindre una visió corrupta del valencià i dels valencians.
8. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (creada en el 2001) era la institució adequada per a resoldre el tema. De fet, en el 2006 encomanà 18 informes per a estudiar l’accent del topònim.
9. No obstant, l’Acadèmia no ha realitzat l’estudi, no ha fet públics els 18 informes, ni ha justificat eixes dos absències.
10. Alhora que la institució tenia eixa actuació, usava en obres oficials, sense exposar cap explicació sobre l’obertura de la e, la grafia «València» (apareix una trentena de voltes en la seua gramàtica).
11. El camí de l’Acadèmia és similar al dels partidaris de l’accent obert: usar «València» sense investigar el tema i sense analitzar i aprofundir l’estudi de Saragossà (1997).
12. En el 2016, l’equip de govern de l’Ajuntament (Compromís i PSOE) emprén el procés d’adaptar la grafia «Valencia» a l’ortografia del valencià, i repetix el camí dels partidaris de l’accent obert (3 i 4c).
13. En primer lloc, l’equip de govern no exposa les causes lingüístiques de «València» en un document que la legalitat demanava per a iniciar el procés de canviar Valencia per València.
14. En segon lloc, contesta a les al·legacions incorrent en tres anomalies: 1) recorre a un autor que no estudia l’obertura de la vocal tònica de ValEncia (Joan Coromines, Onomasticon Cataloniae, DECLC); 2) no té en compte les aportacions de Sanchis Guarner, Gulsoy, Casanova, Saragossà i Colomina; 3) només considera el treball de Garcia Illa, que hem comentat en (3c) quin valor científic té.
15. Quan a l’Acadèmia li demanen l’informe, elabora un document que incorpora els catalans i els balears, els quals és obvi que no són habitants del topònim que dona nom al poble valencià, al seu territori i a la seua llengua pròpia.
16. Als valencians, ens considera una minoria en la pronunciació de Valéncia. No obstant, els valencians no som cap minoria. A més, a tres parts dels catalans també correspon Valéncia (catalans occidentals, diòcesi de Girona, i regió de Perpinyà).
17. L’analisi detallada de les anomalies d’eixe document està en §8 de Estudi sobre la e de ValEncia (publicat per l’editorial Àrbena en juliol del 2025). També està en §11.4 de ¿Valéncia o València? ¿Sorprés o sorprès? (Institució Alfons el Magnànim, novembre del 2025).
18. Els fets indicats en 4-7, 8-11, 11-14 i 15-17 no són encomiables.
19. Davant d’eixes actuacions, l’equip de govern actual de l’Ajuntament tenia l’obligació d’avançar pel camí de la ciència i de la dignitat del poble valencià.