Cartes a Seràpia 7: Retrets d'una amiga

Sera, l'amiga Isabel Amparo em diu que està d'acord amb quasi tot el que escrivim, però no amb el que diem del cristianisme. En realitat crec que no hem dit res sobre el cristianisme, encara que si que hem criticat el clero, especialment l'alta jerarquia.També les actuacions del clero en Amèrica. Isabel es refereix al cristianisme com una "religió patriarcal, masclista, repressora i sobretot hegemònica, que va acabar amb les manifestacions religioses precristianes a Europa”. Crec que hem d'aclarir-li que nosaltres tampoc estem d'acord amb el cristianisme que ella subratlla i que suposem que es refereix a l'església catòlica. Però que malgrat el que ella diu, la realitat és que el cristianisme ha dominat una part important de la vida europea, de la política, de l'art i la literatura, del comportament de les societats, de les lleis i de la moral, etcètera. I aquesta realitat, amb la qual podem estar més o menys d'acord, o gens d'acord, està present en el procès històric d'Europa, que és el nostre procès, com també hi és el dret romà, les bases de les ciències, la medicina, la història, l'astronomia, la química... que devem a Grècia. I estan les llengües europees, especialment les romàniques, que deriven del llatí. Som la conseqüència de la nostra història. En aquest sentit ample, la religió té la seua importància en ser la manifestació d'unes creences que han informat els nostres avantpassats. Tot plegat és l'herència que hem rebut i, al marge de la bondat o la no bondat de les herències, hom rep les coses que li deixen els antecessors, siga del seu gust o no tant, o dit d'altra manera, s'hereten tant les coses que considerem bones, com les menys bones. I l'herència té unes característiques definitòries, que serien distintes si les nostres famílies haguessen estat japoneses, zulús, àrabs, asteques o polinèsiques.

Pel que fa a la religió, vulguem o no, també forma part del paquet heretat. Podem ser molt escèptics amb la doctrina cristiana, pel que ha significat i significa per a Europa i, al mateix temps criticar també el comportament de les jerarquies religioses, perquè tenen la responsabilitat que les religions siguen “patriarcals, repressores, i sobretot hegemòniques”, talment com tenim dret a fer-ho amb les jerarquies polítiques, acadèmiques, militars, bancàries... I tenim el dret que no puguen haver cap tipus d'autoritats que siguen inviolables, com encara ho és la monarquia espanyola. Els jerarques que controlen el món dels súbdits des d'una talaia són una recialla del passat, un mal record i molt més si es tracta de persones que no ha elegit el poble. Acabem de superar el primer quart del segle XXI i encara tenim vigent la inviolabilitat dels reis i ara és un bon moment per a superar-ho. Finalment, els que pensem com Isabel podem elegir fins on arriba el nostre interès, cadascú és lliure de creure o no creure, això és una altra cosa.