Per què el PP priva als valencians del dret a baixarel preu dels lloguers?

El títol d’este article es correspon a la pregunta que vaig llançar a la bancada popular de l’Ajuntament de València durant el Ple corresponent al mes de novembre. No és una pregunta retòrica, és una pregunta per a la que, després de molts debats plenaris durant els dos darrers anys, no trobe una raó que siga comprensible o coherent, encara que no la compartírem.

En esta qüestió, com en la resta de la política de vivenda dels governs autonòmics i municipal al Cap i Casal, només trobe una contestació plausible: el doctrinarisme, el dogmatisme, el fer allò que sempre han fet sense moure’s ni un pèl del seu perfil ideològic, com ja han fet amb l’eliminació del dret de tanteig i retracte o la supressió de la protecció permanent de la vivenda protegida. Això, i Catalunya, sempre Catalunya.

Durant els tres darrers anys la preocupació ciutadana davant la crisi d’accés a una vivenda digna ha escalat de la sisena posició a la primera en els infobaròmetres que l’Ajuntament de València confecciona amb caràcter anual. És, sense cap marge de dubte, la primera, principal i transversal preocupació de les i els valencians, que afecta en primera persona o en l’àmbit del nucli familiar a la pràctica totalitat dels segments socials, edats o situació econòmica, llevat d’una absoluta minoria multipropietària i rendista.

Davant la magnitud tan inabastable, és evident que no hi ha una única solució sinó un ventall de propostes que requereixen recursos, consensos, fermesa i, sobretot, constància al llarg de vàries legislatures, inclús més d’una generació. Però també hem de posar damunt la taula propostes d’efecte immediat per vedar els increments descontrolats dels preus, especialment del lloguer, que han posat a València en un prescindible lideratge a Espanya.

La negativa frontal del govern de l’alcaldessa, María José Català, a la declaració de la ciutat de València com zona tensionada i la correlativa implantació de la limitació dels preus del lloguer que permet la Llei de Vivenda 12/2023 rep, com única contestació, que a Catalunya i Barcelona, està produint efectes perversos que no volen per a la nostra ciutat com són: la reducció de l’oferta de vivendes en lloguer, el desviament de part de l’oferta al contracte de temporada i, malgrat les dades publicades, que els preus continuen pujant.

Però observem com València comparteix efectivament eixos mateixos efectes:

1.- Segons la Càtedra Observatori de la Vivenda de la Universitat Politècnica de València (UPV), des de 2019 l’oferta de lloguer s’ha reduït a València un 83 %, una mitjana anual d’un 15 %.

2.- Respecte de la fugida cap al contracte de temporada, d’acord amb les dades de la Càtedra esmentada, durant el segon trimestre de 2025 el lloguer de temporada a València suposa un 40 % de l’oferta.

3.- Durant el primer any de vigència de la declaració de Barcelona com a zona tensionada (març 2024 a març 2025), segons dades de l’Institut Català del Sòl, el preu del lloguer va baixar un 6,4 %. Durant el mateix període, segons la Càtedra de la UPV, el preu del lloguer a València va augmentar un 3,5 %. En resum, el preu del lloguer a València respecte de Barcelona ha pujat un 9,9 %.

Definitivament, compartim els mateixos efectes, però el govern de PP i Vox priva als valencians de beneficiar-se de l’efecte favorable del control del preu del lloguer: en el mateix període, els valencians paguen quasi un 10 % més pel seu lloguer que els barcelonins. Qui és qui practica el sectarisme i imposa la seua ideologia per damunt dels interessos de la majoria dels valencians?