Profiguració: el naixement d'una paraula

Fa poc més d´un any (el 3 de març) dedicarem una columna al neologisme “profiguració". Llavors anticiparem la possibilitat —i el desig— de que este concepte sociològic s’incorporés a la RAE. Ho farà, abans o després. I ho farà perquè el primer pas ho ha acaba de donar l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) que a finals de juny, i acceptant la proposta de l'Associació Valenciana de Sociologia, va afegir el terme en el seu portal terminològic, amb la següent definició: “f. SOCIOL. Conjunt de comportaments estratègics destinats a potenciar la interdependència intergeneracional en el marc de la sostenibilitat".

La notícia és més important del que sembla, perquè el naixement d'una nova paraula és com el naixement d'una nova estrella: enriqueix el nostre vocabulari i de pas ens il·lumina. Una paraula nova senyala una realitat alternativa. Les paraules no son neutrals, formen part d'eixa caixa de ferramentes amb les que fem i desfem la realitat. Amb la paraula profiguració la sociologia es posa en acció, perquè suposa alhora una tasca i un compromís. La tasca: activar comportaments deliberats i conscients. El compromís: potenciar la interdependència entre generacions per un món més sostenible.

L'autor del neologisme és Fidel Molina-Luque, professor de la Universitat de Lleida, que va publicar el llibre Elogi de la profiguració. El nou contracte social entre generacions (2021 en castellà, 2023 en català, 2025 en anglès). El llibre posa l'accent en la necessitat d'un canvi de mentalitat per signar un nou contracte social basat en l'altruisme cap a les generacions presents i les que vindran després. En 2023, l'Ajuntament de Lleida va aprovar un Pla Educatiu de Ciutat (PEC) inspirat en els principis de la profiguració. I l'any passat la Facultat de Ciències de l'Educació de Lleida va signar un conveni per convertir-se en la primera Facultat profigurativa del nostre país. No faltaran institucions locals i estatals que es sumen a esta iniciativa.

Com senyala l'AVL, la profiguració al·ludeix a la col·laboració i la interconnexió entre generacions apel·lant a la reformulació de la idea de progrés, tenint en compte la memòria històrica i els avanços de les societats actuals. D’esta manera, es pretén superar l’edatisme per donar veu a totes les persones de forma igualitària.

Si en la columna de l'any passat s’exposaven diferents exemples d’actes profiguratius, ara podem fer al·lusió a la resposta de la societat valenciana front la dana, en tant que es dugueren a terme actes de col·laboració ciutadana, altruisme, cura i cohesió front a una situació que va generar una gran sensació d’incertesa i d’impotència. Encara així, els actes de cooperació que es van realitzar per part de la població poden ser reconeguts com profiguratius. I és que, tant les persones de forma individual i col·lectiva com per mitjà d’associacions i d’ONG, van ser clau en les primeres hores, després d’originar-se el fenomen, i en actes voluntaris en els mesos següents.

En l'anterior columna, vam esmentar que la profiguració pot obrir la porta a un diàleg intergeneracional. Una prova d´eixe diàleg es que, de nou, una jove sociòloga i un sociòleg jubilat tornem a escriure a quatre mans per insistir en que l'estrella de la profiguració ens proporciona un raig d’esperança.