Viatge al futur

Com que el futur és pura imaginació he posat a volar la meua i he viatjat a un futur pròxim immediat cada vegada més distòpic, que desdiu l’optimisme d’aquells que pensen que el millor està per vindre. Així que, després d’albirar els propers anys, em vénen ganes d’emular Castelli quan, a punt de morir d’un càncer de llengua, òrgan que li havien amputat, demana paper i llapis i escriu: “Si veus el futur, dis-li que no vinga”. Perquè si el pretèrit ha sigut indefinit i erràtic, el futur serà com de costum imperfecte. Feliç 2026!, diuen. No. Feliç present d’indicatiu! L’ara i ací que voldria detindre malgrat els seus defectes. Feliç present, lectores i lectors; i que la seua fugacitat siga suportada i suportable.

He viatjat al futur i regresse espantat. La ultradreta governa a tot arreu en una distòpia real que evoca Gilead, la república teocràtica que serveix d’escenari a la novel·la ‘El conte de la criada’. El món occidental és ple d’Estats fonamentalistes i masclistes on els drets de les dones han sigut eliminats. La natalitat arriba a nivells notablement baixos, se refusa l’avortament i la gent que governa imposa el negacionisme: de la violència de gènere, del canvi climàtic, dels crims de dictadures com la franquista...

El futur que visualitze és més negre que els angelets negres d’Antonio Machín. L’estratègia ultraliberal d’enfrontar els pobres contra els més pobres ha triomfat. I també el mantra, propiciat per les elits, dels jubilats com a culpables de la penúria dels joves que perden renta mentre aquells l’augmenten. Les pensions són insostenibles, diuen; i també la sanitat i l’educació públiques. Ah!, i la culpa no la té la creixent despesa armamentística ni els impúdics guanys de les grans fortunes, ni la injusta distribució de la riquesa. Serà tot culpa de tanta despesa en justícia social? Bingo! I els joves, intoxicats per TikTok, no miren cap amunt com al film ‘Don't Look Up’. Així que ja saben: si no desmuntem ara la farsa, el que hui sembla comèdia, demà serà tragèdia.