Canviar alguna cosa perquè res canvie

La frase que dona títol a aquest article és de Giuseppe Tomasi di Lampedusa i l’escrivia a la novel·la “El gatopardo”, i el que vol dir és que de vegades es realitza una aparent renovació o reforma superficial per a mantindre intactes les estructures de poder i l'ordre social, assegurant així la permanència del statu quo de les elits.

Pérez Llorca ha aplicat aquesta frase en la seua aparent resolució de la crisis de credibilitat institucional que va originar Mazón amb la seua nefasta gestió de la catàstrofe de la dana.

L’actual president ha fet una aparent remodelació de l’últim govern de Mazón, amb menys presència de dones que homes, per descomptat, però pel que diu a la seua entrevista en aquest mitjà, la voluntat és de ser continuista tot i que sembla que vol accelerar la recuperació del desastre provocat per la dana del dos mil vint-i-quatre.

Tampoc ha canviat gens en la estratègia política de culpabilitzar de tots els mals a Sánchez i al govern central. El que ve sent un clàssic en tota forma, i seguint al peu de la lletra el que li dicten des del seu partit a Madrid.

Doncs li vaig a donar un consell que no m’ha demanat i no és perquè crega que se’l mereix o crega que va a fer-ho millor. No, no és això perquè estic en les antípodes ideològiques com és públic i notori.

Jo li aconsellaria que buscarà perfil propi i que sense trencar del tot amb Feijóo, si que s’allunyarà d’ell. No sols perquè es un tòxic i crispador professional des de que està a la política nacional, que també, més bé que per haver encobert a Mazón i haver mentit a la jutgessa que està fent la instrucció del cas, Nuria Ruíz Tobarra. I això és greu.

Com també ho és haver aportat només els missatges de WhatsApp rebuts de Mazón i no els enviats. Cal tindre la cara de ciment armat per a no haver entregat la conversa completa! En fi...

A l’entrevista, la veritat, es que aporta poca informació rellevant, més enllà de reafirmar la seua autoritat al front de la Generalitat Valenciana i un to continuista.

Que reconega que ha sigut un any “d’anomalia política” ja diu en sí mateix que les coses no és van fer bé i no m’estranya que els familiars de les víctimes li fiquen condicions per a reunir-se amb ell.

Condicions con la de cessar a Mazón com a portaveu de una comissió a les Corts i com a diputat en eixa càmera legislativa. És el mínim que podria fer per a demostrar la seua voluntat de diàleg honest i sincer, més enllà de les estratègies partidistes. Però no ho farà. Hi ha massa en joc. Entre d’altres coses, cal recordar que ell era el portaveu del seu grup parlamentari a les Corts quan va passar la catàstrofe i, per tant, deuria estar informat si no en temps real, si que en algun moment d’aquells dies.

Malgrat que Mazón no li contara la veritat, quan el va vorer canviar les seues versions, deuria haver-lo cridat a l’ordre i no permetre el desficaci i la paràlisis institucional de tot un any.

També li aconsellaria que vigilara de ben a prop a Susana Camarero a la qual li ha donat molt de poder. I dic açò perquè sabut és que aquesta dona tampoc té cap problema en mentir sobre el tema de la DANA tot el que calga.

I jo em pregunte, serà que PP i mentides i morts innocents van de la mà? Perquè exemples ens en sobren.

Tenim les set mil dues-centes noranta-una persones a les residències de la Comunitat de Madrid quan a la pandèmia. Les dues-centes trenta persones assassinades per la Dana. Les setanta-cinc pel Yak-42. Les cinc dones joves que van Morir al Madrid Arena a la festa de Hallowen fa once anys. Les cent noranta-tres persones mortes i les dues mil cinquanta set ferides amb els atemptats d’Atocha com a conseqüència de la decisió d’Aznar d’entrar a la guerra d’Irak altres casos que ara no recorde.

Amb aquests antecedents Pérez Llorca deuria actuar amb molta cura per a no “pagar” les conseqüències de les mentides de Mazón i de les inestabilitats que han aflorat al seu partit al País Valencià.

Jo, sentint-ho molt, no li augure que al temps que li queda de mandat puga arreglar els diferents fronts oberts i enverinats que li ha deixat el Molt Poc ex Honorable Mazón.